... ja la tinc.

Touch and Go (4).

En aquesta quarta entrega dels especials de Touch and Go, ens fixem en un petit grupet de bandes i solistes que estan entre les nostres preferides del catàleg de la discogràfica... no són pas les més conegudes però -potser- són les que més ens han interessat .

El programa d'aquesta setmana és de justícia encetar-lo amb la banda que van deixar mig penjada en la darrera edició, THE JESUS LIZAD i el seu rock de deixalleria que vam poder escoltar durant bona part de la dècada passada:

01. THE JESUS LIZARD: "Countless backs of sad losers" (1994).

Concentrarem part dels nostres esforços en convidar els GVSB, és a dir, GIRLS AGAINST BOYS i la seva magnífica triada d'àlbums (d'un total de sis d'oficials) que van enregistrar per Touch and Go durant el període 1993-1996. Una banda amb dos baixos que, venint de Washington DC, no formaven part del catàleg de Dischord (curiós, oi?) tot i tenir clares vinculacions amb FUGAZI.

02. GIRLS AGAINST BOYS: "In like Flynn" (1993)
03. GIRLS AGAINST BOYS: "(I) don't got a place" (1995)
04. GIRLS AGAINST BOYS: "Super-fire" (1996)

Escoltarem també els paisatges heterodoxes dels ENON, una magnífica formació de Philadelphia que bascula al voltant de l'ex-BRAINIAC John SCHMERSAL. El 2002 van parir un àlbum genial, "High Society" (Tauch and Go) que malhauradament va passar bastant desapercebut. Per cert, aquest 2007 han editat "Grass geysers... carbon clouds" (Touch and Go) que promet ser una de les sorpreses de l'any.

05. ENON: "Window display" (2002)

06. ENON: "Natural disasters" (2002)
07. ENON: "High society" (2002)
08. ENON: "Daughter in the house of fools" (2003)

I parlant d'edicions d'enguany... atenció al darrer àlbum dels BLONDE REDHEAD: "24" (4AD, 2007) que no escoltarem en el nostre programa però que també figura entre el millor d'aquesta temporada. Nosaltres recularem fins el 1998 per digerir el que feien els germans Amadeo i Simone PACE quan formaven part de l'escuderia d'en Corey RUSK.

09. BLONDE REDHEAD: "10" (1998)

Ens retrovarem també amb la mítica banda SEAM (deliciosos des de bon començament) on hi mil·litaven Sooyoung PARK, Lexi MITCHELL i el SUPERCHUNK Mac McCAUGHAM. Una banda d'amics de Chapell Hill que ens han llegat quatre elapés (tres d'ells a Touch and Go) a quin més especial. Rock musculat de baixa fidelitat i atmosferes intenses com mai.

10. SEAM: "Atari" (1992)
11. SEAM: "Inching towords Juarez" (1998)

I finalment ens trobarem amb una de les songwriters més emocionants i sexys del moment, Nina NASTASIA que, amb tres àlbums ens ha robat el cor de la mateixa manera que ho fan Cat POWER o Neko CASE.

12. Nina NASTASIA: "Superstar" (2003)
13. Nina NASTASIA: "I say that I will go" (2003)

Deixem per més endavant -la darrera i cinquena entrega dels especials- a les bandes més reconegudes del segell, o sigui CALEXICO, !!!, COCOROSIE, YEAH YEAH YEAHS, TV ON THE RADIO.... I per cert, animeu-vos a postejar, que és gratis.

Touch and Go (3).

Tercera entrega dels especials "tocdequedencs" que tenen com a protagonistes a altres bandes de l'escuderia Touch and Go. Terrorisme musical, disidència sònica i cultura underground durant seixanta minuts.

En el programa d'avui hi ha de tot -com a les cases bones- i intentarem repassar algunes "curiositats" aïllades dels vint-i-cinc anys de rodatge del segell de Corey RUSK. Així doncs:

a) Escoltarem el metall rovellat de BLIGHT, una banda de la prehistòria del segell on hi mil·litava el díscol Tesco VEE, tot un personatge que, entre altres coses, havia estat membre dels seminals THE MEATMEN i creador / director / editor / dibuixant del fanzine underground de Detroit Touch and Go (inspirador i, alhora, origen del segell).

01. BLIGHT: "Be Stupid" (1983)

b) Repassarem les aventures musicals dels germans KADANE (o sigui, en Matt i en Bubba) tant en la seva primera banda, BEDHEAD (un dels millors experiments del rock alternatiu nordamericà dels noranta en companyia de la bateria Trini MARTÍNEZ) com pel que fa a la seva darrera aventura, THE NEW YEAR, just abans de fer-se inseparables amics de personatges tan actius com Chris BROKAW (ex-CODEINE, ex-COME...).

02. BEDHEAD: "Liferaft" (1994)
03. THE NEW YEAR: "Disease" (2004)

c) Explicarem l'affaire que portà als BUTTHOLE SURFERS de San Antonio a querellar-se contra el segell americà abans de fitxar per una multinacional i convertir-se en un grup per al record quan havien estat una de les bandes més incendiàries del catàleg de Touch and Go. 100.000 $ va haver de pagar Corel RUSK per poder complir amb la sentència judicial.

04. BUTTHOLE SURFERS: "Lady Sniff" (1985)
05. BUTTHOLE SURFERS: "Cherub" (1985)

d) Descobrirem com un grup de sicilians poden aconseguir ser fitxats per un segell americà i treure'n alguna cosa més que una estada gratuïta als EUA. És el cas d'UZEDA, que a banda de portar l'autèntica recepta dels spaghetti a la natolipana fins a Detroit també hi han portat punk-core musculat i suós amb gotetes de riot grrrl . Què cal esperar dels parents llunyans d'en Tony Soprano si tenen cognoms com ara Cacciola, Nicosia o Tilotta.

06. UZEDA: "Big lies" (1998).
07. UZEDA: "What I meant when I called your name" (2006)

e) Escoltarem una de les bombes que més prestigi dona (i ha donat) al catàleg de Touch and Go, l'"Spiderland", l'àlbum que el 1991 van editar des de Louisville els SLINT, una formació d'on han sorgit cervellets musicals com els de David PAJO o Brian McMAHANP.

08. SLINT: "Nosferatu man" (1991)

f) ... i per acabar la tercera entrega THE JESUS LIZARDS, amb ex-membres de SCRATCH ACID a les seva formació i que, a principis dels noranta, es permetien el luxe de compartir singles amb els mateixos NIRVANA, per passar-se -el 1995- a una multinacional i parir un parell de discos que més que vinils són petits aborts sense massa trascendència... una llàstima!!!

09. THE JESUS LIZARDS: "Puss" (1993)

Bé, novament, tot material editat o reeditat per Touch and Go en els seus vint-i-cinc anyets de vida. Encara ens queda per una o dues sessions més, en aquest casos amb bandes bastant més recents -i reconegudes-.

Touch and Go (2).

Si ens vau seguir la setmana passada, ja sabreu que ara és el moment de dedicar el segon especial de Touch and Go a la triada més cínica, corrosiba i troglodita que ha engendrat el segell de Corey Rusk. Seixanta minuts amb Big Black / Rapeman / Shellac són suficients per fondre els ploms del Toc de Queda.

Amb Steve ALBINI com a gran mestre de cerimònies, dedicarem una horeta a repassar els efluvis de tres bandes cabdals de la independència nordamericana dels vuitanta-noranta. Primer el calor primari dels BIG BLACK (amb ALBINI, Santiago DURANGO, Dave RILEY i la caixa de ritmes, i quart membre de la banda, TR-707). Guerrilla urbana en clau de hard-core amb temes com el seminal "Kerosene" o els no menys letals "Bazooka Joe", "Il duce", "Pete, king of all detectives", "Colombian necktie", "Fish fry" o "Bombastic intro"... o dit d'una altra manera: dinamita pura des dels suburbis de Chicago.

L'humor recargolat portat al límit del sarcasme malaltís ens col·loca al costat dels RAPEMAN (novament ALBINI, però ara acompanyat de David SIMS i Ray WASHAM) i el seu excel·lent -i no pas pel virtuosisme- "Two nuns and a pack mule" (Touch and Go, 1988). D'aquest àlbum escoltarem, com a mínim, "Steak and black onions", "Coition ignition mission" i el clàssic "Kim Gordon panties".


Per acabar, SHELLAC: 14 anys i 4 elapés, dels quals ens quedarem amb el "1000 hurts" (Touch and Go, 2000) a l'espera de poder punxar-vos aviat el que promet ser un dels discos de la temporada "Excelent italian greyhound" (Touch and Go, 2007). El grup dels superproductors: ALBINI (novament), Bob WESTON i Todd TRAINER en plena explosió creativa.

Si voleu seguir la família T&G la setmana que ve ataquem el tercer monogràfic.