dilluns

Touch and Go (2).


Si ens vau seguir la setmana passada, ja sabreu que ara és el moment de dedicar el segon especial de Touch and Go a la triada més cínica, corrosiba i troglodita que ha engendrat el segell de Corey Rusk. Seixanta minuts amb Big Black / Rapeman / Shellac són suficients per fondre els ploms del Toc de Queda.



Amb Steve ALBINI com a gran mestre de cerimònies, dedicarem una horeta a repassar els efluvis de tres bandes cabdals de la independència nordamericana dels vuitanta-noranta. Primer el calor primari dels BIG BLACK (amb ALBINI, Santiago DURANGO, Dave RILEY i la caixa de ritmes, i quart membre de la banda, TR-707). Guerrilla urbana en clau de hard-core amb temes com el seminal "Kerosene" o els no menys letals "Bazooka Joe", "Il duce", "Pete, king of all detectives", "Colombian necktie", "Fish fry" o "Bombastic intro"... o dit d'una altra manera: dinamita pura des dels suburbis de Chicago.

L'humor recargolat portat al límit del sarcasme malaltís ens col·loca al costat dels RAPEMAN (novament ALBINI, però ara acompanyat de David SIMS i Ray WASHAM) i el seu excel·lent -i no pas pel virtuosisme- "Two nuns and a pack mule" (Touch and Go, 1988). D'aquest àlbum escoltarem, com a mínim, "Steak and black onions", "Coition ignition mission" i el clàssic "Kim Gordon panties".


Per acabar, SHELLAC: 14 anys i 4 elapés, dels quals ens quedarem amb el "1000 hurts" (Touch and Go, 2000) a l'espera de poder punxar-vos aviat el que promet ser un dels discos de la temporada "Excelent italian greyhound" (Touch and Go, 2007). El grup dels superproductors: ALBINI (novament), Bob WESTON i Todd TRAINER en plena explosió creativa.

Si voleu seguir la família T&G la setmana que ve ataquem el tercer monogràfic.

2 Comments:

Anonymous Anònim say...

lo nou dels Shellac és ESPECTACULAR!!!!.
Com dius un dels grans discs de l'any. Per cert, el vínil porta el CD de regal.

El disc de Big Black hauria de ser obligatori a "educacion a la ciudadanía"

11:05 a. m.  
Blogger Pep Llunas say...

Si et sóc sincer, encara no l'he escoltat "com cal" (només alguns temes i al cotxe). Prometo fer la feina i punxar-lo quan el tingui més "rodat"
I, si, és una pràctica normal de Mr. Albini oferir, si et compres el vinil, una còpia del cd pel mateix preu. A mi em va passar quan vaig comprar el "1000 hurts" i, al primer moment em pensava que era una errada de la distribuidora.

7:28 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home