2000-2009... una llista?

Darrerament alguns gurús musicals de dins i de fora de l'Estat s'han atrevit a fer propostes en forma de llista sobre quines han estat les exquisiteses musicals dels darrers deu anys. Al TdQ ens fem ressó del que diuen els oracles i ho aprofitem per recuperar músiques, bandes i intèrprets que, en el seu moment, ja van tenir minuts al nostre programa. Una capbussada nostàlgica a les aigües al passat? Ganes de treure la pols a discos de fa unes quanets anyades? Sigui com sigui aquí teniu alguns dels millors àlbums dels darrers deu ays.

2000-2009, deu anys (més) de música. El que fa deu o vint anys era un exercici meticulós de memòria musical i de descobertes sorprenents després de cerques de mesos, avui, sotmesos a la dictaura de la immediatesa i els avantatges de la xarxa digital ho cosultem des de casa en menys de mitja hora. Tres mitjans musicals ja disposaven dels seus directoris del millor del que portem de segle setmanes bans de menjar-nos el raïm. El setmanari Uncut, el portal Pitchfork i la revista RockdeLux s'atrevien a oferir al navegant propostes "del millor de la dècada" setmanes abans que aquesta defallís. Nosaltres hem optat per sobreposar les tres llistes i, aprofitant les seves intencions, revisitar alguns dels àlbums que a tots (a ells, a nosaltres i, esperem, també a vosaltres) ens han deixat unes bones sensacions al llarg dels darrers cent vint mesos.



Durant els propers programes repassarem alguns d'aquests àlbums i deixarem per al darrer espai allò que podríem considerar "els triomfadors" de la dècada (sempre segons els tres mitjans). Segur que hi falten coses, segur que no estem d'acord amb tot, però segur també que el tracklist dels propers programes podria perfectament ser una bso de la passada dècada.

Vic Chesnutt.

1964-2009

Doble aniversari.

The Feelies (2).

Aquesta segona entrega dedicada als nordamericans The Feelies s'ha vist un pèl escurçada per motius esportius aliens al programa (de tant en quant passa).

Tot i això hem pogut fer bones glopades del pop d'arrel tradicional que la banda va exprèmer en el seu segon treball -ja presentat a l'edició anterior del Toc de Queda- i encara ens ha quedat temps per repassar dues versions clàssiques (The Beatles i Neil YOUNG) i escoltar algun passatge del tercer elapé de la banda, aquell «Only Life» (Coyote-A&M 1988) amb el qual, tot i no tancar la seva carrera musical, si que finiquitaven la triada dels seus millors enregistraments d'estudi.

Aquí els pujo el tracklist del programa d'avui.

01. The FEELIES: «Let's go».
02. The FEELIES: «Tomorrow today».
03. The FEELIES: «Two rooms».
[extretes de The Good Earth, Coyote-Twin Tone, 1986]

04. THE FEELIES: «Sedan delivery» (Neil YOUNG cover).
05. THE FEELIES: «She said, she said» (THE BEATLES cover).
[extretes de l'ep No more knows, Coyote-Twin Tone, 1986]

06. THE FEELIES: «Too far gone».
07. THE FEELIES: «Away».
08. THE FEELIES: «What goes on» (THE VELVET UNDERGROUND cover].
[extretes del Only life, Coyote-A&M, 1988]

Recordeu que, excepte aquest darrer treball, els dos primers acaben de ser luxosament reeditats per Domino. I no hi ha temps per més.

The Feelies (1).

Nou monogràfic dedicat en exclusiva a una banda... The Feelies, una de les propostes més nervioses, enèrgiques i vitalistes del pop-rock nordamericà de la dècada dels vuitanta. Que no t'ho creus? Escolta el "Crazy Rhythms" i després en parlem.

Teníem ganes (abans de les reedicions dels seus primers dos elapés, que consti) de dedicar una sèrie de programes -un parell otres- a la banda formada a mitjans dels setanta per Gleen MERCER i Bill MILLION. The Fellies, en actiu des del 1972 i amb el seu primer senzill editat el 1979, barregen els espasmes de Talking Heads amb el neguit dels Devo i ens recorden que entre l'ambient del Lower East Side de finals dels setanta i la praderia del nou rock americà (NRA) de mitjans dels vuitanta hi pot haver més d'una connexió.


Si ens haguéssim de quedar amb un sol elapé dels nordamericans, sense cap mena de dubte triaríem el «Crazy Rhythms» (Stiff Records, 1980) on Gleen MERCER (Guitarra i veu), Bill MILLION (guitarra i veu), Keith CLAYTON (baix) i Anton FIER (bateria) vomiten tot el millor de la energia rítmica del post-punk, la frescor adolescent de la new wave, els jocs de les elèctriques post-Television i moltíssimes coses més que descobriràs/recordaràs escoltant aquest racklist del tdq.


01. «Original love».
02. «Everybody's got something to hide (except me and my monkey» (cover The Beatles).
03. «Raised eyebrows».
04. «Crazy rhythms».
05. «The boy with perpetual nervousness».
06. «Fa Cè-la»
07. «Loveless love»

A banda, també començarem a tastar temes de l'àlbum «The Good Earth» (Coyote-Twin/Tone, 1986), produït per Peter BUCK (R.E.M.) i que suposava el seu retorn als estudis després de sis anys d'inactivitat enregistradora. La banda acomiada dos dels seus components (CLAYTON i FIER) i donava la benvinguda a Dave WECKERMAN (membre primerenc del grup), Brenda SAUTER i Stan DEMESKI (després bateria de LUNA).


08. «The high road».
09. «The last roundup».

[NOTA: Ambdós àlbums han estat reeditats fa pocs mesos amb material extra... superrecomanables].

Merge, definitive collection?

Per finiquitar els monogràfics sota el signe de Merge Recodrs us proposem avui un petit viatge per les nostres melodies prefrides del segell . Una mena de recopilatori personal? Una tria com una altra? Seixanta minuts de música des de Chapell Hill? Com volgueu.

01. SUPERCHUNCK: «Mower» [On the mouth, Merge, 1992].
02. SPOON: «Two sides/Monsieur Valentine» [Gimme fiction, Merge, 2005].
03. THE ESSEX GREEN: «Penny and Jack» [Cannibal sea, Merge, 2006].
04. THE 6th's: «Kissing things» [Hyacinths and thistles, Merge, 2000].
05. Matt SUGGS: «Where's your patience, dear?» [Golden days before the end, Merge, 2000].
06. M. WARD: «Rollercoaster» [Post-War, Merge, 2006].
07. SHE & HIM: «Why do you let me stay here» [Volume one, Merge, 2008].
08. WYE OAK: «I don't feel young» [If children, Merge, 2008].
09. LAMBCHOP: «We never argue» [How I quite smoking, Merge, 1995].
10. THE MAGNETIC FIELDS: «All the umbrellas in London» [Get lost, Merge, 1995].

i recordeu que hi ha còpies de material del segell per aquells que ens feu arribar comentaris, suggeriment o anotacions al mail del Toc de Queda (tocdequeda@hotmail.com).

20 anys des de Chapell Hill: Merge Records.

Nova temporada i, noves pretensions?... després d'un programa pensat per posar les coses al seu lloc i amb un inici de temporada una mica tardà (finals de setembre), el Toc de Queda arrenca amb una celebració especial: els 20 anys d'edicions musicals de Merge Records i la presentació del disc que commemora aquestaes dues dècades de treball "Score. 20 years of Merge Records: the covers"... tot queda a casa!

Dues dècades d'història de la música independent americana supuren pel catàleg de Merge Records. De Matt SUGGS a SUPERCHUNCK, de M. WARD a THE CLEAN o d'ARCADE FIRE a Lou BARLOW (entre moltíssims altres que tots teniu en ment), han anat enregistrant i editant materials a través del segell de Chapell Hill. Els responsables de la titànica tasca han estat Mac McCAUGHAM i Laura BALLANCE (50% de SUPERCHUNCK) els quals, ara fa vint anyets van decidir fundar un segell discogràfic per donar sortida a les píndles elèctriques d'alt voltatge de la seva banda i a d'altres d'amics, coneguts o simpatitzants.



Amb el temps Merge s'ha convertit en un segell de referència, un espai discogràfic deliciós i de qualitat on hi podem trobar des de bandes "de culte" (THE CLEAN o THE 6ths, per exemple) a casos curiosos de lloança universal (ARCADE FIRE o SPOON, per citar dos noms). Enguany, els de la discogràfica han apostat per celebrar-ho amb un cd (el primer d'una sèrie que ja té continuitat en un disc de remescles) on bandes, solistes o duets amics "de la casa" fan versions de temes "clàssics" d'altres bandes de Merge. Tot un exercici d'endogàmia discogràfica que ens serveix de pretext per capbussar-nos en una part molt petita (més aviat minúscula...) del catàleg del segell de Carolina del Nord.



TdQ 13/10/2009

01. SUPERCHUNCK: «I guess I remembered it wrong» [On the mouth, Merge, 1992].
02. SUPERCHUNCK: «Precision auto» [On the mouth, Merge, 1992].
03. LES SAVY FAV: »Precision auto» (*)
04. THE CLEAN: »Complications» [Get away, Merge, 2001].
05. BROKEN SOCIAL SCENE: «Complications» (*]
06. THE MAGNETIC FIELDS: «Papa was a rodeo» [69 love songs, Merge, 1999].
07. BRIGHT EYES: «Papa was a rodeo» (*)
08. ST. VINCENT + THE NATIONAL: «Sleep all summer» (*) CROOKED FINGERS cover.
09. Ryan ADAMS: «Like a fool» (*) SUPERCHUNCK cover.
10. SUPERCHUNCK: «The question is how fast» [On the mouth, Merge 1992].


TdQ 20/10/2009

01.DEATH CAB FOR CUTIE: «Kicked in» (*) SUPERCHUNK cover.
02. QUASI:«Beautiful things» (*) THE 3D's cover.
03. Tracey THORN and Jens LEKMAN: «Yeah! Oh yeah!» (*)
04. THE MAGNETIC FIELDS: «Yeah! Oh yeah!» [69 Love songs, Merge, 1999].
05. THE SHINS: «Plenty is never enough» (*).
06. TENEMENT HALLS: «Plenty is never enough» [Knitting needles and bicycle bells, Merge, 2005].
07. THE ROCK *A* TEENS: «Don't destroy this night» [Baby, a little rain must fall, Merge, 1998].
08. THE NEW PORNOGRAPHERS: «Don't destroy this night» (*).
09. Bill CALLAHAN: «Santa Maria» (*) VERSUS cover.
10. THE MOUNTAIN GOATS: «Drug life» (*) EAST RIVER PIPE cover.

TdQ 27/10/09

01. LAMBCHOP: «Cowboy in the moon» [I hope you are sitting down, Merge, 1994].
02. Laura CANTRELL: »Cowboy in the moon» (*).
03. Barbara MANNING: «Through with people» (*) PORTASTATIC cover.
04. LAVENDER DIAMOND: «New days of living» (*).
05. DESTROYER: «New days of living» [Your blues, Merge, 2004].
06. THE APPLES IN STEREO: «King of carrot flowers, pt. 3» (*).
07. NEUTRAL MILK HOTEL: «King of carrot flowers, pt. 3» [In the aeroplane over the sea, Merge, 1998].
08. ARCADE FIRE: «Neighborhood #1» [Funeral, Merge, 2004].
09. TIMES NEW VIKING: «Neighborhood #1» (*).
10. OKKERVIL RIVER: «All you little suckers» (*) EAST RVER PIPE cover.


(*) Temes extrets de l'àlbum «Score, 20 years of Merge Records: the covers», Merge, 2009.

Dark was the night.

Recuperem les "novetats" discogràfiques amb el repàs (parcial) d'un àlbum benèfic editat per la gent de Red Hot Organization (recordeu el "Red Hot + Blue" (1990) o el "Red Hot + Rio" (1996), per posar alguns exemples de les edicions anteriors del projecte de John CARLIN). En aquest cas es tracta de "Dark was the night" (4AD, 2009), que recull bona part de la primera divisió de les bandes i els solistes que habitualment sonen al Toc de Queda.

La dissecció d'aquest doble CD (triple elapé en l'edició de vinil) la farem en dos programes especials, el primer dels quals ens portarà a punxar gairebé totes les versions del disc, mentre que reservarem per la segona part els temes originals de les bandes que hi participen. Així doncs, aquesta setmana ens centrarem en la següent llista de versions:


01. El duet de Nova York THE BOOKS acompanyats del cantautor suec José GONZÁLEZ interpretant el "Cello song" que el 1969 va editar Nick DRAKE dins el "Five Leaves Left".

02. El tandem FEIST i Ben GIBBARD (DCFC) atrevint-se amb tot un clàssic de Vashti BUNYAN, concretament el "Train song" del 1966.

03. El projecte de Shara WORDEN, és a dir MY BRIGHTEST DIAMOND, interpretant el clàssic que va popularitzar a finals dels cinquanta/principis dels seixanta la Nina SIMONE, "Feeling good".

04. Els veterà quartet de corda KRONOS QUARTET atacant un altre clàssic, en aquest cas del blues i de la mà de BLLIND WILLIE JOHNSON, el titular "Dark was the night".

05. Una d'en DYLAN, "I was young when I left home" interpretada per ANTONY amb l'assessorament i companyia d'un dels impulssors del projecte, Bryce DESSNER (THE NATIONAL).

06. Dave SITEK (TV ON THE RADIO) portant al seu terreny una peça de THE TROGGS, l'arxiconeguda "With a girl like you" de 1966.

07. Una col·laboració endogàmica de THE NEW PORNOGRAPHERS, versionant un tema d'un dels membres de la banda (Dan BEJAR) sota l'àlies de DESTROYER. Concretament la cançó "Hey, snow white".

08. Des de New Jersey, YO LA TENGO, recuperant els neozelandesos SNAPPER que l'any 1993 enregistraven pel seglell Flying Nun (com a cara B del single "Vadar") aquest "Gentle hour".

09. CAT POWER amb tot un clàssic (Elvis, Cash, Franklin, Baez, Minogue...) concretament "Amazing Grace".

10. "Another Saturday" és un altre cançó tradicional, presentat pel BELLE & SEBASTIAN Stuard MURDOCH, però en aquest cas de la seva terra, Escòcia.

11. I per acabar, si el temps ens ho permet, escoltarem Andrew BIRD amb una versió de "The Giant of Illinois" tema del repertori de la banda de country alternatiu de Chicago THE HANDSOME FAMILY.

Com us deia, la setmana que ve continuarem amb el disc, però amb temes propis d'altres bandes que hi participen.

Sub Pop news (1).

Música i noticies diverses sobre les darreres edicions que ens han arribat del mític segell nordamericà SUB POP, una mena de laboratori de manufactures clandestines fundt per Bruce Pavitt i Jonathan Poneman al Seattle del ja llunyà 1987.

Com és sabut, per SUB POP i ha passat gent de químiques tant estranyes com Beat Happening o Mudhoney, com L7 o Codeine, com Damien Jurado o Soundgarden, Fugazi o The Postal Service, The Shins o Tad i, per descomptat, també els Nirvana.



Al TDQ escoltarem aquests dies algunes de les darreres referències que el segell nordameicà ha editat i que (novament) obren noves mètriques i noves formes d'expressió per al llenguatge (musical) de la discogràfica. Per si algú encara pensava que des de Seattle -i a través de SUB POP- només podia arribar un tipus de sonoritat molt definida aquí us pengem una bona mostra de tot el contrari.

01. OXFORD COLLAPSE / «John Blood» (Bits, 2008)
02. OXFORD COLLAPSE / «A wedding» (Bits, 2008)
03. OXFORD COLLAPSE / «Bikini atoll» (The hann-byrd, Comedy minus one, 2008)*
04. OXFORD COLLAPSE / «B-Roll» (Bits, 2008)
05. OXFORD COLLAPSE / «Featherbeds» (Bits, 2008)
06. FLEET FOXES / «Mykonos» (Sun Giant, 2008)
07. FLEET FOXES / «White winter hymnal» (Fleet Foxes, 2008)
08. FLEET FOXES / «Your protector» (Fleet Foxes, 2008)


09. GRAND ARCHIVES / «Torn blue foam couch» (The Grand archives, 2008)
10. VETIVER / «Sleep a million days» ( Thing of the past, 2008)

Tots, excepte l'indicat (*) editats l'any passat per SUB POP.

A Christmas gift for you from Toc de Queda.

01. Tom WAITS: «Christmas card from a hooker in Minneapolis» (1978).
02. Andre WILLIAMS: «Christmas wish» (1967).
03. THE RONETTES: «Frosty the snowman» (1963).
04. Nathaniel MAYER: «Mr. Santa Claus (bring me my baby)» (1962).
05. THE CRYSTALS: «Rudolph the red-nosed reindeer» (1963).
06. SIMON AND GARFUNKEL: «7 O'clock news/Silent night» (1966).
07. STIFF LITTLE FINGERS: «White Christmas» (1980).
08. THE RAMONES: «Merry Christmas (I don't want to fight tonight)» (1989).
09. THE FLAMING LIPS: «Christmas in the zoo» (1995).
10. LOW: «Little drummer boy» (1999).
11. YO LA TENGO: «It's Christmas time» (2002).
12. ARCADE FIRE: «Jingel bell rock» (2001).

Què escoltava en Dylan? (2 i 3).

Dos programes més centrats, directament o indirecta en la figura d'en Pete SEEGER: el primer (l'emès en directe el 3 de desembre) amb música interpretada per ell mateix i el segon (el del 16 de desembre) amb material propi i aliè.

Durant seixanta minuts pretenem repescar algunes de les cançons més emblemàtiques de la dilatadíssima trajectòria de Pete SEEGER, temes com ara «Where have all the flowers gone?», «Whe shall overcome», «Living in the country» o moltes altres més -inclosos els enregistraments fets el 1943 de temes republicans de la nostra Guerra Civil.

01. Pete SEEGER: «Where have all the flowers gones?»
02. Pete SEEGER: «Turn! turn! turn!»
03. Pete SEEGER: «Little boxes»
04. Pete SEEGER: «Abiyoyo»
05. Pete SEEGER: «We shall overcome»
06. Pete SEEGER: «Living in the country»
07. Pete SEEGER: «Guantanamera»
08. Pete SEEGER: «Michael, row the boat ashore»
09. Pete SEEGER, Butch HAWES, Best LOMAX and Tom GLAZER: «Jarama Valley»
10. THE WEAVERS: «Venga jaleo»

En un altre capítol de coses, també volíem escoltar altres bandes o solistes interpretant cançons de l'univers SEEGER (ja siguin pròpies del nordamericà, ja siguin interpretades durant la seva carrera). El resultat són els dos programes del nostre TdQ que ens endinsen encara més en «allò que devia escoltar en Dylan».

01. Pete SEEGER: «Malaika»
02. Pete SEEGER and Arlo GUTHRIE: «Where have all the flowers gone?»
03. PETER, PAUL AND MARY: «Where have all the flowers gone?»
04. Bruce SPRINGSTEEN: «We shall overcome»
05. GREEN ON RED: «Whe shall overcome»
06. THE BYRDS: «The bells of Rhymney»
07. THE BYRDS: «Turn! turn! turn!»
08. THE SHINS: «Little boxes»
09. INDIGO GIRLS: «Letter to Eve»
10. Trini LOPEZ: «If I had a hammer»
11. Pete SEEGER and Friends: «Down by the riverside»

Què escoltava en Dylan? (1).

La idea ja ens rondava pel cap des de fa mesos, però hem hagut d'esperar a la temporada hivernal per encetar un plec d'especials amb l'escusa d'endinsar-nos en allò que, si hagués tingut un ipod, hagués escoltat en Dylan mentre passejava amunt i avall de MacDougal St., al cor del Greewich Village, quan va aterrar a Nova York als inicis dels seixanta. La resposta (llestos!) no està en el vent, sio en els especials del Tdq de les properes setmanes.

Aquest primer especial cal dedicar-lo a tot un seguit de músics que conformàven l'essència de la cançó esquerrana nordamericana durant les dècades dels trenta, els quaranta i els cinquanta. Gent militant de partits i sindicats laboristes, vinculats a les causes socials més incòmodes pels diversos governs del país, activistes que en lloc de "bolos" feien mittings de consciència obrera, defensors dels milers d'immigrants que ja sigui des de les planes del centre del país o des de més enllà de Rio Grande, es deixaven caure a California assoleiada a la recerca d'un futur millor.


Cisco HOUSTON serà el primer amb qui tenim cita; amb la seva veu de caverna, el seu aspecte majestuós -ben plantat i elegant- i sobre qui en Dylan va dir allò de «patia una malaltia en fase terminal i faria algunes de les seves últimes actuacions al Folk City, i allí seria jo per sentir-lo. L'havia sentit un munt de vegades als discos de Woody Guthrie i també als seus: totes les cançons de cowboys, cançons de llenyataires i ferroviaris i balades d'homes dolents [...]. Cisco era educat, tenia un aire senyorial, parlava al com cantava. No li calia dir gaires coses: sabies que n'havia passat de tots colors, que havia aconseguit alguna gran feta, lloable i meritòria, i tot i axií no en parlava».

També -com no!- escoltarem al gran Woody GUTHRIE, una altra innegable referència en la música d'en Dylan: columnista de l'òrgan del Patit Cominista Americà durant els últims anys trenta, membre dels The Almanac Singers, creador d'himne s com ««This land is your land», «Deprotees» o Pastures of plenty» (per citar-ne només tres). Woody Guthrie serà recordat sempre per lluïr a la seva guitarra allò de «This machine kills facists» en una època on el senador McCarthy i els seu Comité d'Activitats Antiamericanes feien de les seves atemorint a tota l'esquerra del país.

I precisament THE ALMANAC SINGERS (amb Pete Seeger, en Guthrie, en Lee Hays i en Millard Lampell) poden considerar-se part dels precursos d'aquesta politització de la cançó tradicional nordamericana. El seu treball«Talking Union and other Union songs» esdevindrà una compilació d'himnes de lluita sindical, de cançons de protesta (de protesta obrera), de solidaritat amb els més desvalguts.

Els que ens acostumeu a escoltar punxant bandes més elèctriques o propostes musicals més recents, us animem a capbussar-vos en aquest passat tant emocionant com compromés de la música tradicional americana... d'aquí a l'esplosió folk dels seixanta només hi va haver un pas.

01. Bob DYLAN: «Seven curses»
02. Cisco HOUSTON: «Sinking of the Reuben James»
03. Cisco HOUSTON: «Dark as a dungeon»
04. Cisco HOUSTON: «Buffalo skinners»
05. Woody GUTHRIE: «Talking dust bowl blues»
06. Woody GUTHRIE: «Tom Joad -part one-»
07. Woody GUTHRIE: «Dusty old dust»
08. Pete SEEGER: «This land is your land»
09. THE ALMANAC SINGERS: «We shall not be moved»
10. THE ALMANAC SINGERS: «Solidarity forever»


... la setmana vinent, més (fonamentalment Pete SEEGER).

TV on the Radio.

Segon programa de la temporada centrat en presentar, íntegrament, una edició discogràfica, en aquest cas «Dear Science» (Interscope/4AD), el darrer llarga durada dels novaiorquesos Tv. on the Radio.

El quintet de Brooklyn format per Tunde ABENDINE, David Andrew SITEK, Tunde MALONE, Gerard A. SMITH i Jaleel BUNTON, acaben d'editar -el passat setembre- el que és el seu quart llarga durada (si computem aquell OK Calculator que van autoeditar-se a principis de la dècada.


Revistes de la xarxa i pàgines especialitzades de gurús de la modernitat musical (All Music uide, Pitchfork Media, Uncut, Slant Magazine, Q, Metacritic...) ja han saludat Dear Science (Interscope/4AD) com una de les millors edicions discogràfiques de la temporada (i ja en portem... quantes?). Un àlbum molt més eclèctic, amb més dosi d'electrònica, molt més produït -la qual cosa pot ser bona o dolenta, segons com ho mirem- i musicalment menys atrevit que els anteiors (la qual cosa torna a poder ser bona o dolenta). Una primera escolta al disc ens porta aromes de Bauhaus, A Certain Ratio, David BOWIE (un cop més), Talking Heads o Prince, passat pel sedàs dels de Williamsburg. Aquest és el tracklist del programa d'avui, a veure que en treus de clar?

01. «Ambulance» (Desperate Youth..., Touch and Go, 2004)
02. «Shout me out» (Dear Science, Interscope/4AD, 2008)
03. «Stork & owl» (ídem)
04. «Dancing Choose» (ídem)
05. «Golden Age» (ídem)
06. «Halfway home» (ídem)
07. «Family Tree» (ídem)
08. «Red Dress» (ídem)
09. «Mr. Grieves» (cover Pixies) (Young Liars, Touch and Go, 2003)

Per cert, segons les dates de la gira de la seva web sembla difícil que els poguem veure a Barcelona aquesta tardor-hivern... un altre cop serà!.

Fleet Foxes.

En una sola hora (els seixanta minuts del TdQ d'avui) intentarem presentar-vos una de les bandes més sorprenents de la temporada: folk, rock, psicodèlia... s'anomenen FLEET FOXES, són un quintet que prové de Seattle i, malahuradament, tot i estar de gira per Europa, no es edixaran caure a casa nostra.

Els temes que escoltarem avui al Toc de Queda han estat enregistrats gairebé tots en els darrers dotze mesos i han vist la llum en forma d'edició al llarg del 2008. Aquest quintet de Seattle (entre el pop lisèrgic i folk rockista) ha estat el responsabble d'algunes de les millors melodies de l'any i avui els vlíem escoltar a fons al TdQ.


De fet ja fa setmanes que la premsa musical de la xarxa parla de Robin PECKNOLD, Skye SKJELSET, Joshua TILLMAN, Casey WESCOTT i Christian WARGO, com de la gran esperança blanca del rock nordamericà (una altra???) i caldrà demostrar tanta valua en direce i en propers discos. La seva devoció per BEACH BOYS, el folk, CROSBY,STILLS & NASH, la psicodèlia de cambra o Van DYKE PARKS resta clarament palesa, però també s'insinua una certa admiració per IRON & WINE, THE SHINS -no es d'estranyar que Phil EK els hagi produït l'EP que precedeix l'àlbum de debut- o THE BAND.

D'entrada el que hem escoltat d'ells ens ha satisfet força i esperem que també et pugui convèncer a tu, oh gran oient del Toc de Queda. Ja ens diràs el què.

Salut.

American way of life.

Avui ens ha quedat un Toc de Queda molt americà, amb regust de bourbon, Nathan's, country-rock i tabac de Virgínia... o almenys això és el que ens sembla!. Si us ha agradat, aquí us penjo el tracklist de l'espai d'avui.

01. SOUTH SAN GABRIEL: «Kept on the sly» [from Dual Hawks, 2008]
02. SOUTH SAN GABRIL: «Emma Jane» (From Dual Hawks, 2008]
03. CENTRO-MATIC: «Atlanta» [from Operation Motorcide, 2007]
04. THE WAR ON DRUGS: «Arms like boulders» [from Wagonwheel blues, 2008]


05. Gary LOURIS: «Omaha nights» [from Vagabonds, 2008]
06. Mark OLSON: «Clifton bridge» [from Salvation blues, 2007]
07. Mark OLSON: «Salvation blues» [from Salvation blues, 2007]
08. Alela DIANE: «The pirate's gospel» [from The Pirate's gospel, 2007]


09. THE DODOS: «Fools» [from Visiter, 2008]
10. Jason COLLET: «Henry's song» [from Here's to being here, 2008]


...la setmana vinent més!