Return to Africa (02).
Continuem l'experiment del Toc de Queda, amb una segona entrega de connexions africanes amb tres discos (i alguna cua que ens va quedar penjada del programa anterior) que han marcat un abans i un després en la percepció que, des d'Europa i els EUA, hem tingut de la música arribada de més enllà del Sahara.
Amb alguna que altra excepció, avui dedicarem gairebé la totalitat del programa a repassar dos discos i un projecte que han estat referents en la recuperació o el (re)descobriment de les sonoritats africanes en els darrers anys.
En primer lloc la contundent i gegantina sèrie "Les Ethiopiques" (25 referències editades fins al present!) que des del seglell Buda Musique ens ha anat dosificant els ritmes "clàssics" i vintage de la música etíop facturada amb anterioritat al derrocament de Haile SELASSIE (és a dir, fins a mitjans del setanta). Noms com Mulatu ASTATKÉ, Alemayéhu ESHÈTÉ, Mahmoud AHMED o Seyfu YOHANNES són referents indispensables de la música africana que avui ens acompanyaran al Toc de Queda.
Escoltarem també el penúltim projecte del bateria Steve REID, que juntament amb el FOUR TET Kieran HEBDER i sota el paraigua de Domino Records va editar el 2007 un àlbum de jazz altament africanitzat (grabat al Senegal) anomenat "Daxaar". Un altre pou sense fons al mig de Sahel musical on des d'aleshores han anat a beure moltes bandes de la suposada "modernitat blanca anglosaxona".
I finalment el "detall" africanista de Damon ALBARN (estrella del pop britànic amb inquietuts cosmopolites) que repetint el que en el seu dia van fer Paul SIMON o Ry COODER, va editar el 2002 l'àlbum «Mali Music» (Honest Jons/EMI) on, acompanyat d'Afel BOCOUM i Toumani DIABATÉ s'endinsava -i alhora donava a conèixer a la inteligència musical britànica- en els sons i les textures de la música de Bamako.
En primer lloc la contundent i gegantina sèrie "Les Ethiopiques" (25 referències editades fins al present!) que des del seglell Buda Musique ens ha anat dosificant els ritmes "clàssics" i vintage de la música etíop facturada amb anterioritat al derrocament de Haile SELASSIE (és a dir, fins a mitjans del setanta). Noms com Mulatu ASTATKÉ, Alemayéhu ESHÈTÉ, Mahmoud AHMED o Seyfu YOHANNES són referents indispensables de la música africana que avui ens acompanyaran al Toc de Queda.
Escoltarem també el penúltim projecte del bateria Steve REID, que juntament amb el FOUR TET Kieran HEBDER i sota el paraigua de Domino Records va editar el 2007 un àlbum de jazz altament africanitzat (grabat al Senegal) anomenat "Daxaar". Un altre pou sense fons al mig de Sahel musical on des d'aleshores han anat a beure moltes bandes de la suposada "modernitat blanca anglosaxona".
I finalment el "detall" africanista de Damon ALBARN (estrella del pop britànic amb inquietuts cosmopolites) que repetint el que en el seu dia van fer Paul SIMON o Ry COODER, va editar el 2002 l'àlbum «Mali Music» (Honest Jons/EMI) on, acompanyat d'Afel BOCOUM i Toumani DIABATÉ s'endinsava -i alhora donava a conèixer a la inteligència musical britànica- en els sons i les textures de la música de Bamako.
Tracklist 16/03/2010
01. Mulatu ASTATKÉ: «Yèkatit».
02. Alemayèu ESHÈTÉ: «Telantena Zaré»
03. Beyene HABTÉ: «Embi Ila»
04. STEVE REID ENSEMBLE: «Intro»
05. STEVE REID ENSEMBLE: «Big G's family»
06. Damon ALBARN + Mali musicians: «Bamako city»
07. Damon ALBARN + Mali musicians: «Sunset coming on»
08. Toumani DIABATÉ: «Boulevard de l'Independance»
penjat per Pep Llunas a les 23:18
1 Comments:
Do you know how to keep a good mood. Just remember to pay attention to the fashion trend of Kelly Hermes Bag such as Hermes Birkin Bag Price or the other styles like cambridge satchel. I promise you will relax yourself. So come on, know more fashion style arround you and make yourself more confidence. You will like it.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home