Wilco returns.
Gràcies a les múltiples possibilitats que ofereix la xarxa -i també a les virtuts altruistes d'alguna ànima vinculada al grup- ja es pot escoltar amb no massa esforços el futur treball de la banda de Chicago que es preveu editar a nivell mundial d'aquí unes setmanes.
Després de tancar-se a enregistrar als estudis The Loft de Chicago i d'enviar les cintes a en Jim O'Rourke perquè, des de Nova York, doni format i sonoritat definitiva a l'elapé, els Wilco -capitanejats per en Jeff Tweedy- ja han finalitzat l'enregistrament del que serà el seu setè elapé d'estudi, un disc que han titulat Sky blue sky (Nonesuch, 2007).
Dotze cançons que tenen més a veure amb el pop d'americana del primer treball -aquell relativament llunyà A.M (Sire Records, 1995)- que no pas amb les aventures musicals magistralment sobreproduïdes de les seves darreres entregues, sobretot el Yankee Hotel Foxtrot (Nonesuch, 2002) i A ghost is born (Nonesuch, 2004). Sembla com si els de Chicago haguessin fet un periple cap a la experimentació per tal de retornar a una mena de punt de partida. El llenguatge acústic, la curta distància, els mitjos temps, els tocs més tradicionalistes (en el bon sentit del terme), la mirada adulta i madura del pop i els arrejaments justos són, novament, una marca de la casa.
El tracklist i l'audició del disc ofereixen perles que segurament formaran part de la discografia clàssica de la banda. Per si a algú interessen aquí us deixo els títols:
01. Either way.
02. You are my face.
03. Imposible Germany.
04. Sky blue sky.
05. Side with the seeds.
06. Shake it off.
07. Please be patient with me.
08. Hate it here.
09. Leave me (like you foubd me).
10. Walke.
11. What light.
12. On and on and on.
El sextet nordamericà, per alguns la millor banda de rock dels darrers deu anys, s'ha aventurat també a iniciar una gira australiana i europea que els portarà el proper 2 de juny al Primavera Sound de Barcelona.
Dotze cançons que tenen més a veure amb el pop d'americana del primer treball -aquell relativament llunyà A.M (Sire Records, 1995)- que no pas amb les aventures musicals magistralment sobreproduïdes de les seves darreres entregues, sobretot el Yankee Hotel Foxtrot (Nonesuch, 2002) i A ghost is born (Nonesuch, 2004). Sembla com si els de Chicago haguessin fet un periple cap a la experimentació per tal de retornar a una mena de punt de partida. El llenguatge acústic, la curta distància, els mitjos temps, els tocs més tradicionalistes (en el bon sentit del terme), la mirada adulta i madura del pop i els arrejaments justos són, novament, una marca de la casa.
El tracklist i l'audició del disc ofereixen perles que segurament formaran part de la discografia clàssica de la banda. Per si a algú interessen aquí us deixo els títols:
01. Either way.
02. You are my face.
03. Imposible Germany.
04. Sky blue sky.
05. Side with the seeds.
06. Shake it off.
07. Please be patient with me.
08. Hate it here.
09. Leave me (like you foubd me).
10. Walke.
11. What light.
12. On and on and on.
El sextet nordamericà, per alguns la millor banda de rock dels darrers deu anys, s'ha aventurat també a iniciar una gira australiana i europea que els portarà el proper 2 de juny al Primavera Sound de Barcelona.
2 Comments:
Vas a LCD avui?
la veritat és que sí que és la millor banda americana sorgida després dels REM. Els meus discos preferits són:
1.- Being There (1996)
2.- Yankee Hotel Foxtrot (2002)
3.- Summerteeth (1999)
4.- A Gost is born (2004)
sense oblidar la primera col·laboració amb en Billy Bragg
Publica un comentari a l'entrada
<< Home