diumenge

Famosos amb el Toc de Queda (2).

Ho sabíem, Albert... un "tio" com tu no podia conformar-se amb els Coldplay, els Franz Ferdinand, els Strokes o la Björk...

Si fa unes setmanes era en Mazinger Z el nostre oient secret, aquets dies hem pogut recuperar dels arxius fotogràfics de la Universitat de Löreine-Turingia aquest document (gràcies a la col·laboració del professor Schuppetengrosse -vegeu blogs amics-) que demostra l'interès d'una de les ments més imaginatives del segle XX pels programes de terror musical.


Com diuen les nostres falques... una experiència psicotròpica? la deixalleria del pop? 90 minuts de risc? Ah...?

Blokes on 45

Hem recuperat els primers temes dels fenomenals Orange Juice i, la veritat, després de tants anys, és totalment increïble comprobar la frescor amb la que sonen. Una gran banda, és clar que si.

Domino Records va editar durant el 2005 l'àlbum "Orange Juice. The Glasgow School", una magistral recopilació dels temes de difícil localització dels escocesos.


En el recopilatori, a banda d'un llibret suculent amb molta informació sobre cada tema, s'inclouen els quatre primers 45rpm de la banda: "Falling and laughing" (1980), "Blue boy" (1980), "Simply thrilled honey" (1980) i "Poor old soul (part one)" (1981) -amb les seves corresponents cares B-, l'elapé que van grabar per Postcard el 1981 -però que no va veure la llum fins a principis dels noranta per motius legals-, el tema "Blokes on 45" (paròdia del hit "Stars on 45" i alhora utilitzat com a "sampler" dels singles de la banda) i l'inèdit "I don't care" (enregistrada quan els Juice encara es deien Nu-Sonics, quan encara eren punkis i quan encara l'Edwin Collins i el James Kirk no havien estat tocats pel soul).

F-E-L-I-C-I-T-Y


dissabte

Covers'n'lovers and bellyaches...


Navegant sense una destinació concreta hem localitzat www.317x.com on es poden veure portades de vinils dels quaranta, conquanta i seixanta. Està feta per un personatge anomenat Mark que sembla residir a la capital dels EUA i que, ben segur, és una mena de fonamentalista del vinil amb sonoritats retro.
Maaaaammmmmmmmboooo, arrrrrr.


Podem gaudir de veure (i recuperar) les portades dels "discos" de gent com ara Walter Wanderley, Henry Mancini, Lalo Schifrin, Pete Rugolo, Pérez Prado, Hugo Montenegro, Claudine Longet, Xavier Cugat o Les Baxter. A banda, els links que es recomanen també són de categoria (molt, molt cools; sobretot el primer, dedicat al "King Kini's Club Velvet").

Colors pastel, easy-listening, formes, groove, latin jazz, grafisme dels cinquanta, prehistòria pop, exotisme, cockteleria canibal, smokings amb soda... Tot un luxe, de veritat!


dijous

Records & books...

Acabem de rebre un bonic regal d'aniversari... el llibre de Juan Vitoria "Discos Ocultos: 350 obras maestras de la música contemporanea por descubrir" (Avant press, 2005) i hem decidit que també hi volem dir la nostra.

Si has seguit darrerament el Toc de Queda segurament has escoltat el programa que van fer aprofitant l'edició d'aquest llibre.


Es tractava de quelcom ben senzill: amb l'excusa del llibre d'en Vitoria van repescar alguns dels discos que cita i ens vam passar l'hora escoltant "melodies entranyables":

BELLE & SEBASTIAN: "Me and the major" (1996)
GANG OF FOUR: "Return the gift" (1979)
GALAXIE 500: "When will you come home" (1989)
CALEXICO: "Minas de cobre" (1998)
Françoise HARDY: "Le temps de l'amour" (1962)
THE FEELIES: "Fa ce la" (1980)
THE FALL: "C.R.E.E.P." (1984)
Lloyd Cole and THE COMMOTIONS: "Perfect skin" (1984)
ROCKPILE: "Pet you and hold you" (1980)
HEAVEN 17: "Penthouse and pavement" (1981)
YO LA TENGO: "Big day coming" (1993)
IT'S IMMATERIAL: "Space" (1986)
LUNA: "Great Jones street" (1994)
OS MUTANTES: "Bat Macumba" (1968)
DEVO: "Mongoloid" (1978)
BAUHAUS: "Hair of the dog" (1981)
YOUNG MARBLE GIANTS: "Music for evenings" (1979)
PAVEMENT: "Gold soundz" (1994)
THE JAZZ BUTCHER: "Just like Betty Page" (1984)
MY BLOODY VALENTINE: "Come in alone" (1991)
Elliott SMITH: "Pounch and Judy" (1997)
TEENAGE FANCLUB: "What you do to me" (1991)
THE CRAMPS: "Goo goo much" (1981)
FLESHTONES: "Let's see the sun" (1982)

... així doncs, ara ens toca a nosaltres i d'aquí poc amenacem en torturar-vos amb una selecció dels nostres "discos ocults" (uuumm ja ens freguem les mans només de pensar-hi). Òbviament acceptem suggeriments (altra cosa és que els tinguem en compte, no? je, je, je).