Goodbye 2005...

Ha arribat el moment i em venia molt de gust fer-ho.
Si es tracta d'autoavaluar el nostre criteri musical, d'exercir pretensiosament de pseudo-periodista musical, de passar una estona divertida fent travesses o de matar el nostre temps lliure durant les vacances de Nadal no toca discutir-ho ara.
Senzillament aquestes són les edicions discogràfiques que han fet d'aquest 2005 un any musicalment agradable...




1. Andrew BIRD: "Andrew Bird and the mysterious production of eggs" (Fargo)

[Per arriscar-se molts metres sense apartar-se un milímetre del classicisme, per treballar des dels marges del negoci musical, per l'electricitat continguda que topa -expressament- amb els arpegis més acústics, per alguns arrenjaments esplèndits i absolutament paranormals, pels dibuixos d'en Jay Ryan, per desenes de melodies poc freqüents, per la misteriosa producció d'ous, per la devoció que te vers els palíndroms, per guanyar-s'ho a pols durant molts anys, per tancar el disc amb una cançó d'aniversari, per ser un formidable multiinstrumentista, per dignitat i, sobretot, per les cançons].

2. Rufus WAINWRIGHT: "Want two" (Dreamworks-Geffen)

[Per la simpàtica pedanteria que desprèn, per la pompositat de tots els seus temes, pel manierisme aplicat amb èxit al rock, per la defensa fervent de la seva opció sexual, per la vella dieta de meuca, pel directe al Razzmatazz (crucifixió inclosa), per l'amor que profesa als musicals del Tin Pan Alley, per cantar en la llengua de Virgili, perque en sap, ho sap i te talent per creure-s'ho, per les disfresses medievals del seu armari i, sobretot, per les cançons].

3. ANTONY AND THE JOHNSONS: "I am a bird now" (Secretly Canadian)

[Pel falset característic de la seva veu, pels crescendos que es respiren en tot l'àlbum, per les interpretacions al piano (quin piano!), per recuperar a Candy Darling, per la portada i les fotos interiors -sobretot en el vinil-, pels bons amics que hi col·laboren (si, també en Boy George), pels cabarets crepusculars que evoca la seva música, per recordar-nos el decliu espiritual de la Factory, per les històries tristes, per omplir novament de significat el mot blues i, sobretot, per les cançons].

4. BRIGHT EYES: "I wide awake, it's morning" (Saddle Creek)

[Per l'enveja que em fa, per ser un dels músics més prolífics dels darres temps, perque "Omaha tambien existe" (a banda de la ciutat dels nens), pel que diuen "Lua" o "First time of my life", per la veu de l'Emmylou Harris, per l'arrancada de l'elapé, per fer-nos ballar de nou amb l'americana, per l'endogàmia de Saddle Creek Records, per fer que tres acords sonin com sonen, per tornar a posar l'acústica on li pertoca, perque tothom parla bé d'ell, per l'edat que te i, sobretot, per les cançons].

5. THE ARCADE FIRE: "Funeral" (Merge)

[Per donar-nos intensitat i ritme a parts iguals, per tenir un veinat tan divers, per concentrar en poques cançons els millors Talking Heads, en Bowie, els New Order, la sonoritat Motown o la Björk -és possible?-, per ubicar Montreal (un cop més) en la geografia del rock, pel que van fer al Primavera Sound, oels acordions, xilòfons, violes i altres instruments, per fer que Haití i Texas s'apropin molt més del que sembla, per sorprendre en cada tema, per tenir-nos "Une année sans lumière", per fer-nos veure que un funeral pot ser fins i tot agradable i, sobretot, per les cançons].

6. LCD SOUNDSYSTEM: "LCD Soundsystem" (DFA)

[Porque tu lo vales, James, per convidar a Daft Punk a casa seva, per l'edició dels seus maxis anteriors en un cd extra que acompanya l'àlbum, per fer-nos infiltracions de música disco, perque el punk i l'electrònica poden copular perfectament, per fer-nos predre l'ona, per convertir NYC en el centre d'operacions del terrorisme musical, per fer-nos suar, ballar, suar, ballar i suar i ballar de nou, per fer de DFA un laboratori d'experimentació química i, sobretot, per les cançons].

7. Micah P. HINSON: "Micah P. Hinson and the gospel of progress" (Sketchbook)

[Per fer-nos creïble l'increible, per com tanca el disc ("The day Texas sank to the bottom of the sea"), per inspirar-se en Bill CALLAHAN i -aquest any si- superar-lo, per fotografiar la seva xicota (Madamoiselle Antoinette) a la portada i en el llibret interior en plan bondage retro, per ensenyar a tothom com s'ha de debutar en el nom de la música, per recordar-nos qui són Will Oldham o Gram Parsons, per fer un disc molt americà en uns estudis britànics, pels problemes psicològics que genera l'abús de doctrina baptista i, sobretot, per les cançons].

8. EELS: "Blinking lights and other revelations" (Vagrant-Universal)

[Perque Mr. EVERETT s'ho ha guanyat a pols, pels efectes retardats de la novocaïna sobre l'ànima, perque si una cosa és bona millor que sigui doble, per les atmosferes que recorden el més pudent de Nova Orleans, per deixar-se barba i fumar puros, per "Some wich a came a magic world", "Old shit/New shit" o "Ugly love", perque ja anava sent hora d'estar en una llista així, per jugar amb tots els aparatets i totes les maquinetes que hi havia en els estudis d'enregistrament, pel sampler d'en Tom Waits, per ser amic d'en Peter Buck i, sobretot, per les cançons].

9. DEATH CAB FOR CUTIE: "Plans" (Atlantic)

[Per demostrar que després de la travessa de l'Atlàntic -amb el doble sentit: el del títol del seu treball anterior i en el de la seva nova discogràfica- hi pot haver vida intel·ligent, per tenir números en esdevenir una banda d'estadis amb classe (els nous R.E.M.?), per fer-nos xiular temes pop com "Soul meets body" quan anem en cotxe, per presentar-nos els seus plans de futur, per la gran feina a l'ombra d'en Chris Walla, per conjugar tornades difícils amb arrenjaments sofisticats, perque els volem veure de nou en directe al febrer i, sobretot per les cançons].

10. Sufjan STEVENS: "Illinois" (Asthmatic Kitty)

[Pels títols dels temes, per recordar-nos quins són els estats membres de la Unió, per competir amb en Devendra no només en nom -també en música- i treure-li uns metres de distància en els resultats, per una portada infumable i tòpica (però simpàtica), per cançons que et sorprenen a cada acord i a cada tornada, per fer un disc que segurament guanyarà amb el temps, per les instrumentacions que obriran portes (i orelles) a qualsevol productor del negoci, per convidar-nos a sentir (en el doble sentit del terme) Illinoise, per fer-nos venir ganes de visitar Chicago i, sobretot, per les cançons].

N'hi ha molts d'altres (THE DECEMBERISTS, Maria TAYLOR, THE EVENS, THE NEW PORNOGRAPHERS, SMOG, A.C. NEWMAN, BROADCAST, Stephen MALKMUS, Ry COODER, Josh ROUSE, Ben LEE, CLEM SNIDE, WOLF PARADE, SNOWGLOBE, SOUTH SAN GABRIEL, TEENAGE FANCLUB, THE WEDDING PRESENT, THE FIERY FURNACES, John CALE, MY MORNING JACKET, LD AND THE NEW CRITICISM, Chris BROKAW, BLACK MOUNTAIN, THE NATIONAL, FRANZ FERDINAND, WILCO, BLOC PARTY, M.I.A., Devendra BANHART, KANEY WEST, COCOROSIE, SPOON ...) però tan sols aquests 10 s'ho han merescut... o almenys això em sembla. Salut!!!

¡¡¡That's all folks!!!