CCCP

Return to Africa (04).

2010-03-30T22:59:00.007+02:00

Durant les darreres quatre sessions del Toc de Queda, hem vist com les rítmiques sincopades i els cants tribals d'inspiració africana han esdevingut, en els darrers anys, un element de referència i una font d'inspiració d'alguns dels noms més memorables del pop i el rock dels darrers anys. Avui finiquitem l'especial amb noves evidències d'aquest interessant "territorimusical de coincidència". Africa, no només no comença al Pirineu, sinó que està plenament present en els enregistraments facturats sota el pont de Brooklyn, als estudis de Candem o a les raves de Reykiavik.

Vuit propostes més per cloure les connexions entre la "veta" africana i la creativitat dels artistes (més o menys) habituals del nostre programa. Avui visitem estudis londinencs que semblen estar ubicats a Bamako; recuperem a "castafiores" del passat hipnotitzades per la màga de productors com TIMBALAND o que conviden a participar als seus discos a bandescom KOKONO nº1. Tastarem receptes musicals tradicionalment africanes però cuites a Lisboa i Barcelona i recuperem "clàssics" del Toc de Queda en la seva vessant afrikaner més autèntica, tot i que menys coneguda. Himnes tribals, polirítmica, percussions etnogràfiques, caniballisme electrònic... la BSO ideal per rellegir «El cor de les tenebres»?. Aquest és el setlist:

Toc de Queda 30/03/2010.

01. THE VERY BEST: «Warm heart of Africa» (from Warm heart of Africa, 2009).
02. BJÖRK: «Earth intruders» (from Volta, 2007).
03. M.I.A. : «Hussel» (from Kala, 2007).
04. PANDA BEAR: «Good girl/Carrots» (from Person Pitch, 2007).
05. EL GUINCHO: «Prez Lagarto» (from Alegranza, 2007).
06. AU: «Are animals» (from Verbs, 2008).
07. IRON & WINE: «House by the sea» (from The Shepherd's dog, 2007).
08. THE DODOS: «Red and purple» (from Visiter, 2008).

Return to Africa (03).

2010-03-23T22:58:00.004+01:00

Tercer programa dedicat a les sonoritats africanes per demostrar que, de Brooklyn a Baltimore o de Harlem a Oxford, els ritmes tribals, les melodies salvatges i els puntejats de guitarra amb reminiscències senegaleses segueixen tenint una vigència absoluta. Per evidenciar-ho us convidem a escoltar algunes cançons (una primera entrega que la propora setmana completarem) enregistrades durant les darreres temporades per bandes de l'escena "indie" (i de la no tant "indie").

Un productor i percusionista de Harlem treballant amb un dj etíop vía e-mail i arxius se so adjunts (BOLE 2 HARLEM); una banda universitària de Nova York que defineix les seva música com a Upper West Side Soweto (VAMPIRE WEEKEND); una proposta de psicodèlia que veu directament de la música magribina (YESAYER); passió des de Brooklyn per l'afro-beat i Fela KUTI, amb la col·laboració de John McENTIRE (ANTIBALAS); obscenitats rítmiques que semblen tretes de la sabana africana (ANIMAL COLLECTIVE) o puntejos de gutarra que han viatjat de Dakar a Londres via Curitiba. Tot això (i moltes altres coses) al tracklist d'avui.

Toc de Queda 23/03/2010

01. ANIMAL COLLECTIVE: "Derek" (from Strawberry Jam, 2007).
02. VAMPIRE WEEKEND: "Cape cod Kwassa Kwassa" (from Vampire Weekend, 2008).
03. BOLE 2 HARLEM: "Hoya hoye" (from Bole 2 Harlem, 2006).
04. BONDE DO ROLÊ: "Tieta" (from With Laser, 2007).
05. YEASAYER: "Gems" (from All hour cymballs, 2007).
06. DIRTY PROJECTORS: "Depression" (from Rise Above, 2007).
07. FOALS: "Balloons" (from Antidotes, 2008).
08. FOALS: "Big big love" (from Antidotes, 2008).
09. ANTIBALAS: "War hero" (from Security, 2007).
10. ANIMAL COLLECTIVE: "We tigers" (from Sung Tongs, 2004).

Alex Chilton.

2010-03-22T23:53:00.003+01:00

1950-2010

Us "linko" tot allò que vam dir del de Menphis al "Toc de Queda" d'ara fa 5 anys. Una gran pèrdua!

http://backincccp.blogspot.com/2005/09/alex-chilton-i-big-star-al-toc-de.html

Return to Africa (02).

2010-03-15T23:18:00.005+01:00

Continuem l'experiment del Toc de Queda, amb una segona entrega de connexions africanes amb tres discos (i alguna cua que ens va quedar penjada del programa anterior) que han marcat un abans i un després en la percepció que, des d'Europa i els EUA, hem tingut de la música arribada de més enllà del Sahara.

Amb alguna que altra excepció, avui dedicarem gairebé la totalitat del programa a repassar dos discos i un projecte que han estat referents en la recuperació o el (re)descobriment de les sonoritats africanes en els darrers anys.

En primer lloc la contundent i gegantina sèrie "Les Ethiopiques" (25 referències editades fins al present!) que des del seglell Buda Musique ens ha anat dosificant els ritmes "clàssics" i vintage de la música etíop facturada amb anterioritat al derrocament de Haile SELASSIE (és a dir, fins a mitjans del setanta). Noms com Mulatu ASTATKÉ, Alemayéhu ESHÈTÉ, Mahmoud AHMED o Seyfu YOHANNES són referents indispensables de la música africana que avui ens acompanyaran al Toc de Queda.

Escoltarem també el penúltim projecte del bateria Steve REID, que juntament amb el FOUR TET Kieran HEBDER i sota el paraigua de Domino Records va editar el 2007 un àlbum de jazz altament africanitzat (grabat al Senegal) anomenat "Daxaar". Un altre pou sense fons al mig de Sahel musical on des d'aleshores han anat a beure moltes bandes de la suposada "modernitat blanca anglosaxona".

I finalment el "detall" africanista de Damon ALBARN (estrella del pop britànic amb inquietuts cosmopolites) que repetint el que en el seu dia van fer Paul SIMON o Ry COODER, va editar el 2002 l'àlbum «Mali Music» (Honest Jons/EMI) on, acompanyat d'Afel BOCOUM i Toumani DIABATÉ s'endinsava -i alhora donava a conèixer a la inteligència musical britànica- en els sons i les textures de la música de Bamako.

Tracklist 16/03/2010

01. Mulatu ASTATKÉ: «Yèkatit».
02. Alemayèu ESHÈTÉ: «Telantena Zaré»
03. Beyene HABTÉ: «Embi Ila»
04. STEVE REID ENSEMBLE: «Intro»
05. STEVE REID ENSEMBLE: «Big G's family»
06. Damon ALBARN + Mali musicians: «Bamako city»
07. Damon ALBARN + Mali musicians: «Sunset coming on»
08. Toumani DIABATÉ: «Boulevard de l'Independance»

Return to Africa (01)

2010-03-08T00:12:00.006+01:00

Al Toc de Queda hem provat de fer un experiment: sense voler sentar cap mena de càtedra i vistes les informacions que (re)situen el continent africà com a bressol de "noves tendències musicals " (Vampire Weekened, Björk, The Ex, Dirty Projectors, Animal Collective... i molts altres així semblen confirmar-ho) hem dirigt el zoom de la nostra càmera cap a Kinshasa, Bamako o Dakar per veure què s'hi està coent en aquestes ciutats i per intentar entendre quin és el suc que s'hi treu que tantes vitamines aporta a les noves generacions de l'indie. Durant tres setmanes passarem revista a la flor i la nata que ens tramet les seves creacions des d'Àfrica, intentarem descobrir algunes connexions entre la indústria musical anglosaxona i les "exòtiques" propostes africanes (Albarn, Coder, Koenig, Reid...) i finalment veurem con les bandes més habituals al nostre programa metabolitzen tanta proteina de mandioca.

Certament, des de fa ja alguns mesos, moltes són les bandes a través de les entrevistes, molts els periodistes musicals a través de la premsa especialitzada i molts els portals d'internet a través de la xarxa global que parlen i parlen de l'enorme potencial musical que prové del continent africà. Els puntejats i les melodies de Vampire Weekend, les caravanes de músics anomanades Africa Express, els ritmes tribals dels darrers treballs d'Animal Collective, les gires africanes de The Ex, el catàleg del segell belga Crammed o els darrers cartells de festivals com el de Gastonbury així ho confirmen.

Nosaltres hem intentat fer un petit tastet de les sonoritats més conegudes provinents del Senegal, la República Democràtica del Congo, Sudàfrica, Etiòpia, Nigèria o Mali i, fugint dels continguts habituals del Toc de Queda -després d'unes setmanetes de programes centrats en les novetats discogràfiques- us proposem tres programes per viatjar per Àfrica i per descobrir els vasos comunicants que connecten els barris de Bamako amb Brooklyn, la perifèria de Ciutat del Cab amb Bristol o els locals de Kinshasa amb els clubs de Portobello. Rítmica tribal i likembe.

No hi ha cap voluntat de fer res exhaustiu (no som un espai de World Music... per sort!) sinó només deixar-nos endur per interessants propostes musicals que ja han estat ateses profusament per músics que habitualment punxem.

Tracklist 9/03/2010

01. KASAI ALLSTARS: «Kafuulu BAlu».
02. KONONO nº 1: «Intro»
03. KONONO nº 1: «Kuke kule»
04. ORCHESTRA BAOBAB: «Sutukum»
05. Alí "Farka" TOURÉ: «Savane»
06. Alí "Farka" TOURÉ / Toumani DIABATÉ: «Hawa Dolo»
07. Youssou N'DOUR: «Bajjan»
08. AMADOU et MARIAM: «Magossa»
09. TINARIWEN: «Tenhert»

2000-2009... una llista?

2010-01-24T22:23:00.003+01:00

Darrerament alguns gurús musicals de dins i de fora de l'Estat s'han atrevit a fer propostes en forma de llista sobre quines han estat les exquisiteses musicals dels darrers deu anys. Al TdQ ens fem ressó del que diuen els oracles i ho aprofitem per recuperar músiques, bandes i intèrprets que, en el seu moment, ja van tenir minuts al nostre programa. Una capbussada nostàlgica a les aigües al passat? Ganes de treure la pols a discos de fa unes quanets anyades? Sigui com sigui aquí teniu alguns dels millors àlbums dels darrers deu ays.

2000-2009, deu anys (més) de música. El que fa deu o vint anys era un exercici meticulós de memòria musical i de descobertes sorprenents després de cerques de mesos, avui, sotmesos a la dictaura de la immediatesa i els avantatges de la xarxa digital ho cosultem des de casa en menys de mitja hora. Tres mitjans musicals ja disposaven dels seus directoris del millor del que portem de segle setmanes bans de menjar-nos el raïm. El setmanari Uncut, el portal Pitchfork i la revista RockdeLux s'atrevien a oferir al navegant propostes "del millor de la dècada" setmanes abans que aquesta defallís. Nosaltres hem optat per sobreposar les tres llistes i, aprofitant les seves intencions, revisitar alguns dels àlbums que a tots (a ells, a nosaltres i, esperem, també a vosaltres) ens han deixat unes bones sensacions al llarg dels darrers cent vint mesos.

Durant els propers programes repassarem alguns d'aquests àlbums i deixarem per al darrer espai allò que podríem considerar "els triomfadors" de la dècada (sempre segons els tres mitjans). Segur que hi falten coses, segur que no estem d'acord amb tot, però segur també que el tracklist dels propers programes podria perfectament ser una bso de la passada dècada.

Vic Chesnutt.

2009-12-27T22:22:00.001+01:00

1964-2009

Doble aniversari.

2009-11-23T22:03:00.001+01:00

The Feelies (2).

2009-11-22T23:09:00.005+01:00

Aquesta segona entrega dedicada als nordamericans The Feelies s'ha vist un pèl escurçada per motius esportius aliens al programa (de tant en quant passa).

Tot i això hem pogut fer bones glopades del pop d'arrel tradicional que la banda va exprèmer en el seu segon treball -ja presentat a l'edició anterior del Toc de Queda- i encara ens ha quedat temps per repassar dues versions clàssiques (The Beatles i Neil YOUNG) i escoltar algun passatge del tercer elapé de la banda, aquell «Only Life» (Coyote-A&M 1988) amb el qual, tot i no tancar la seva carrera musical, si que finiquitaven la triada dels seus millors enregistraments d'estudi.

Aquí els pujo el tracklist del programa d'avui.

01. The FEELIES: «Let's go».
02. The FEELIES: «Tomorrow today».
03. The FEELIES: «Two rooms».
[extretes de The Good Earth, Coyote-Twin Tone, 1986]

04. THE FEELIES: «Sedan delivery» (Neil YOUNG cover).
05. THE FEELIES: «She said, she said» (THE BEATLES cover).
[extretes de l'ep No more knows, Coyote-Twin Tone, 1986]

06. THE FEELIES: «Too far gone».
07. THE FEELIES: «Away».
08. THE FEELIES: «What goes on» (THE VELVET UNDERGROUND cover].
[extretes del Only life, Coyote-A&M, 1988]

Recordeu que, excepte aquest darrer treball, els dos primers acaben de ser luxosament reeditats per Domino. I no hi ha temps per més.

The Feelies (1).

2009-11-10T22:56:00.005+01:00

Nou monogràfic dedicat en exclusiva a una banda... The Feelies, una de les propostes més nervioses, enèrgiques i vitalistes del pop-rock nordamericà de la dècada dels vuitanta. Que no t'ho creus? Escolta el "Crazy Rhythms" i després en parlem.

Teníem ganes (abans de les reedicions dels seus primers dos elapés, que consti) de dedicar una sèrie de programes -un parell otres- a la banda formada a mitjans dels setanta per Gleen MERCER i Bill MILLION. The Fellies, en actiu des del 1972 i amb el seu primer senzill editat el 1979, barregen els espasmes de Talking Heads amb el neguit dels Devo i ens recorden que entre l'ambient del Lower East Side de finals dels setanta i la praderia del nou rock americà (NRA) de mitjans dels vuitanta hi pot haver més d'una connexió.

Si ens haguéssim de quedar amb un sol elapé dels nordamericans, sense cap mena de dubte triaríem el «Crazy Rhythms» (Stiff Records, 1980) on Gleen MERCER (Guitarra i veu), Bill MILLION (guitarra i veu), Keith CLAYTON (baix) i Anton FIER (bateria) vomiten tot el millor de la energia rítmica del post-punk, la frescor adolescent de la new wave, els jocs de les elèctriques post-Television i moltíssimes coses més que descobriràs/recordaràs escoltant aquest racklist del tdq.

01. «Original love».
02. «Everybody's got something to hide (except me and my monkey» (cover The Beatles).
03. «Raised eyebrows».
04. «Crazy rhythms».
05. «The boy with perpetual nervousness».
06. «Fa Cè-la»
07. «Loveless love»

A banda, també començarem a tastar temes de l'àlbum «The Good Earth» (Coyote-Twin/Tone, 1986), produït per Peter BUCK (R.E.M.) i que suposava el seu retorn als estudis després de sis anys d'inactivitat enregistradora. La banda acomiada dos dels seus components (CLAYTON i FIER) i donava la benvinguda a Dave WECKERMAN (membre primerenc del grup), Brenda SAUTER i Stan DEMESKI (després bateria de LUNA).

08. «The high road».
09. «The last roundup».

[NOTA: Ambdós àlbums han estat reeditats fa pocs mesos amb material extra... superrecomanables].

Merge, definitive collection?

2009-11-02T22:26:00.003+01:00

Per finiquitar els monogràfics sota el signe de Merge Recodrs us proposem avui un petit viatge per les nostres melodies prefrides del segell . Una mena de recopilatori personal? Una tria com una altra? Seixanta minuts de música des de Chapell Hill? Com volgueu.

01. SUPERCHUNCK: «Mower» [On the mouth, Merge, 1992].
02. SPOON: «Two sides/Monsieur Valentine» [Gimme fiction, Merge, 2005].
03. THE ESSEX GREEN: «Penny and Jack» [Cannibal sea, Merge, 2006].
04. THE 6th's: «Kissing things» [Hyacinths and thistles, Merge, 2000].
05. Matt SUGGS: «Where's your patience, dear?» [Golden days before the end, Merge, 2000].
06. M. WARD: «Rollercoaster» [Post-War, Merge, 2006].
07. SHE & HIM: «Why do you let me stay here» [Volume one, Merge, 2008].
08. WYE OAK: «I don't feel young» [If children, Merge, 2008].
09. LAMBCHOP: «We never argue» [How I quite smoking, Merge, 1995].
10. THE MAGNETIC FIELDS: «All the umbrellas in London» [Get lost, Merge, 1995].

i recordeu que hi ha còpies de material del segell per aquells que ens feu arribar comentaris, suggeriment o anotacions al mail del Toc de Queda (tocdequeda@hotmail.com).

20 anys des de Chapell Hill: Merge Records.

2009-10-13T22:40:00.010+02:00

Nova temporada i, noves pretensions?... després d'un programa pensat per posar les coses al seu lloc i amb un inici de temporada una mica tardà (finals de setembre), el Toc de Queda arrenca amb una celebració especial: els 20 anys d'edicions musicals de Merge Records i la presentació del disc que commemora aquestaes dues dècades de treball "Score. 20 years of Merge Records: the covers"... tot queda a casa!

Dues dècades d'història de la música independent americana supuren pel catàleg de Merge Records. De Matt SUGGS a SUPERCHUNCK, de M. WARD a THE CLEAN o d'ARCADE FIRE a Lou BARLOW (entre moltíssims altres que tots teniu en ment), han anat enregistrant i editant materials a través del segell de Chapell Hill. Els responsables de la titànica tasca han estat Mac McCAUGHAM i Laura BALLANCE (50% de SUPERCHUNCK) els quals, ara fa vint anyets van decidir fundar un segell discogràfic per donar sortida a les píndles elèctriques d'alt voltatge de la seva banda i a d'altres d'amics, coneguts o simpatitzants.

Amb el temps Merge s'ha convertit en un segell de referència, un espai discogràfic deliciós i de qualitat on hi podem trobar des de bandes "de culte" (THE CLEAN o THE 6ths, per exemple) a casos curiosos de lloança universal (ARCADE FIRE o SPOON, per citar dos noms). Enguany, els de la discogràfica han apostat per celebrar-ho amb un cd (el primer d'una sèrie que ja té continuitat en un disc de remescles) on bandes, solistes o duets amics "de la casa" fan versions de temes "clàssics" d'altres bandes de Merge. Tot un exercici d'endogàmia discogràfica que ens serveix de pretext per capbussar-nos en una part molt petita (més aviat minúscula...) del catàleg del segell de Carolina del Nord.

TdQ 13/10/2009

01. SUPERCHUNCK: «I guess I remembered it wrong» [On the mouth, Merge, 1992].
02. SUPERCHUNCK: «Precision auto» [On the mouth, Merge, 1992].
03. LES SAVY FAV: »Precision auto» (*)
04. THE CLEAN: »Complications» [Get away, Merge, 2001].
05. BROKEN SOCIAL SCENE: «Complications» (*]
06. THE MAGNETIC FIELDS: «Papa was a rodeo» [69 love songs, Merge, 1999].
07. BRIGHT EYES: «Papa was a rodeo» (*)
08. ST. VINCENT + THE NATIONAL: «Sleep all summer» (*) CROOKED FINGERS cover.
09. Ryan ADAMS: «Like a fool» (*) SUPERCHUNCK cover.
10. SUPERCHUNCK: «The question is how fast» [On the mouth, Merge 1992].

TdQ 20/10/2009

01.DEATH CAB FOR CUTIE: «Kicked in» (*) SUPERCHUNK cover.
02. QUASI:«Beautiful things» (*) THE 3D's cover.
03. Tracey THORN and Jens LEKMAN: «Yeah! Oh yeah!» (*)
04. THE MAGNETIC FIELDS: «Yeah! Oh yeah!» [69 Love songs, Merge, 1999].
05. THE SHINS: «Plenty is never enough» (*).
06. TENEMENT HALLS: «Plenty is never enough» [Knitting needles and bicycle bells, Merge, 2005].
07. THE ROCK *A* TEENS: «Don't destroy this night» [Baby, a little rain must fall, Merge, 1998].
08. THE NEW PORNOGRAPHERS: «Don't destroy this night» (*).
09. Bill CALLAHAN: «Santa Maria» (*) VERSUS cover.
10. THE MOUNTAIN GOATS: «Drug life» (*) EAST RIVER PIPE cover.

TdQ 27/10/09

01. LAMBCHOP: «Cowboy in the moon» [I hope you are sitting down, Merge, 1994].
02. Laura CANTRELL: »Cowboy in the moon» (*).
03. Barbara MANNING: «Through with people» (*) PORTASTATIC cover.
04. LAVENDER DIAMOND: «New days of living» (*).
05. DESTROYER: «New days of living» [Your blues, Merge, 2004].
06. THE APPLES IN STEREO: «King of carrot flowers, pt. 3» (*).
07. NEUTRAL MILK HOTEL: «King of carrot flowers, pt. 3» [In the aeroplane over the sea, Merge, 1998].
08. ARCADE FIRE: «Neighborhood #1» [Funeral, Merge, 2004].
09. TIMES NEW VIKING: «Neighborhood #1» (*).
10. OKKERVIL RIVER: «All you little suckers» (*) EAST RVER PIPE cover.

(*) Temes extrets de l'àlbum «Score, 20 years of Merge Records: the covers», Merge, 2009.

Dark was the night.

2009-04-26T22:37:00.003+02:00

Recuperem les "novetats" discogràfiques amb el repàs (parcial) d'un àlbum benèfic editat per la gent de Red Hot Organization (recordeu el "Red Hot + Blue" (1990) o el "Red Hot + Rio" (1996), per posar alguns exemples de les edicions anteriors del projecte de John CARLIN). En aquest cas es tracta de "Dark was the night" (4AD, 2009), que recull bona part de la primera divisió de les bandes i els solistes que habitualment sonen al Toc de Queda.

La dissecció d'aquest doble CD (triple elapé en l'edició de vinil) la farem en dos programes especials, el primer dels quals ens portarà a punxar gairebé totes les versions del disc, mentre que reservarem per la segona part els temes originals de les bandes que hi participen. Així doncs, aquesta setmana ens centrarem en la següent llista de versions:

01. El duet de Nova York THE BOOKS acompanyats del cantautor suec José GONZÁLEZ interpretant el "Cello song" que el 1969 va editar Nick DRAKE dins el "Five Leaves Left".

02. El tandem FEIST i Ben GIBBARD (DCFC) atrevint-se amb tot un clàssic de Vashti BUNYAN, concretament el "Train song" del 1966.

03. El projecte de Shara WORDEN, és a dir MY BRIGHTEST DIAMOND, interpretant el clàssic que va popularitzar a finals dels cinquanta/principis dels seixanta la Nina SIMONE, "Feeling good".

04. Els veterà quartet de corda KRONOS QUARTET atacant un altre clàssic, en aquest cas del blues i de la mà de BLLIND WILLIE JOHNSON, el titular "Dark was the night".

05. Una d'en DYLAN, "I was young when I left home" interpretada per ANTONY amb l'assessorament i companyia d'un dels impulssors del projecte, Bryce DESSNER (THE NATIONAL).

06. Dave SITEK (TV ON THE RADIO) portant al seu terreny una peça de THE TROGGS, l'arxiconeguda "With a girl like you" de 1966.

07. Una col·laboració endogàmica de THE NEW PORNOGRAPHERS, versionant un tema d'un dels membres de la banda (Dan BEJAR) sota l'àlies de DESTROYER. Concretament la cançó "Hey, snow white".

08. Des de New Jersey, YO LA TENGO, recuperant els neozelandesos SNAPPER que l'any 1993 enregistraven pel seglell Flying Nun (com a cara B del single "Vadar") aquest "Gentle hour".

09. CAT POWER amb tot un clàssic (Elvis, Cash, Franklin, Baez, Minogue...) concretament "Amazing Grace".

10. "Another Saturday" és un altre cançó tradicional, presentat pel BELLE & SEBASTIAN Stuard MURDOCH, però en aquest cas de la seva terra, Escòcia.

11. I per acabar, si el temps ens ho permet, escoltarem Andrew BIRD amb una versió de "The Giant of Illinois" tema del repertori de la banda de country alternatiu de Chicago THE HANDSOME FAMILY.

Com us deia, la setmana que ve continuarem amb el disc, però amb temes propis d'altres bandes que hi participen.

Sub Pop news (1).

2009-02-18T22:25:00.004+01:00

Música i noticies diverses sobre les darreres edicions que ens han arribat del mític segell nordamericà SUB POP, una mena de laboratori de manufactures clandestines fundt per Bruce Pavitt i Jonathan Poneman al Seattle del ja llunyà 1987.

Com és sabut, per SUB POP i ha passat gent de químiques tant estranyes com Beat Happening o Mudhoney, com L7 o Codeine, com Damien Jurado o Soundgarden, Fugazi o The Postal Service, The Shins o Tad i, per descomptat, també els Nirvana.

Al TDQ escoltarem aquests dies algunes de les darreres referències que el segell nordameicà ha editat i que (novament) obren noves mètriques i noves formes d'expressió per al llenguatge (musical) de la discogràfica. Per si algú encara pensava que des de Seattle -i a través de SUB POP- només podia arribar un tipus de sonoritat molt definida aquí us pengem una bona mostra de tot el contrari.

01. OXFORD COLLAPSE / «John Blood» (Bits, 2008)
02. OXFORD COLLAPSE / «A wedding» (Bits, 2008)
03. OXFORD COLLAPSE / «Bikini atoll» (The hann-byrd, Comedy minus one, 2008)*
04. OXFORD COLLAPSE / «B-Roll» (Bits, 2008)
05. OXFORD COLLAPSE / «Featherbeds» (Bits, 2008)
06. FLEET FOXES / «Mykonos» (Sun Giant, 2008)
07. FLEET FOXES / «White winter hymnal» (Fleet Foxes, 2008)
08. FLEET FOXES / «Your protector» (Fleet Foxes, 2008)

09. GRAND ARCHIVES / «Torn blue foam couch» (The Grand archives, 2008)
10. VETIVER / «Sleep a million days» ( Thing of the past, 2008)

Tots, excepte l'indicat (*) editats l'any passat per SUB POP.

A Christmas gift for you from Toc de Queda.

2008-12-21T00:34:00.002+01:00

01. Tom WAITS: «Christmas card from a hooker in Minneapolis» (1978).
02. Andre WILLIAMS: «Christmas wish» (1967).
03. THE RONETTES: «Frosty the snowman» (1963).
04. Nathaniel MAYER: «Mr. Santa Claus (bring me my baby)» (1962).
05. THE CRYSTALS: «Rudolph the red-nosed reindeer» (1963).
06. SIMON AND GARFUNKEL: «7 O'clock news/Silent night» (1966).
07. STIFF LITTLE FINGERS: «White Christmas» (1980).
08. THE RAMONES: «Merry Christmas (I don't want to fight tonight)» (1989).
09. THE FLAMING LIPS: «Christmas in the zoo» (1995).
10. LOW: «Little drummer boy» (1999).
11. YO LA TENGO: «It's Christmas time» (2002).
12. ARCADE FIRE: «Jingel bell rock» (2001).

Què escoltava en Dylan? (2 i 3).

2008-12-14T23:44:00.005+01:00

Dos programes més centrats, directament o indirecta en la figura d'en Pete SEEGER: el primer (l'emès en directe el 3 de desembre) amb música interpretada per ell mateix i el segon (el del 16 de desembre) amb material propi i aliè.

Durant seixanta minuts pretenem repescar algunes de les cançons més emblemàtiques de la dilatadíssima trajectòria de Pete SEEGER, temes com ara «Where have all the flowers gone?», «Whe shall overcome», «Living in the country» o moltes altres més -inclosos els enregistraments fets el 1943 de temes republicans de la nostra Guerra Civil.

01. Pete SEEGER: «Where have all the flowers gones?»
02. Pete SEEGER: «Turn! turn! turn!»
03. Pete SEEGER: «Little boxes»
04. Pete SEEGER: «Abiyoyo»
05. Pete SEEGER: «We shall overcome»
06. Pete SEEGER: «Living in the country»
07. Pete SEEGER: «Guantanamera»
08. Pete SEEGER: «Michael, row the boat ashore»
09. Pete SEEGER, Butch HAWES, Best LOMAX and Tom GLAZER: «Jarama Valley»
10. THE WEAVERS: «Venga jaleo»

En un altre capítol de coses, també volíem escoltar altres bandes o solistes interpretant cançons de l'univers SEEGER (ja siguin pròpies del nordamericà, ja siguin interpretades durant la seva carrera). El resultat són els dos programes del nostre TdQ que ens endinsen encara més en «allò que devia escoltar en Dylan».

01. Pete SEEGER: «Malaika»
02. Pete SEEGER and Arlo GUTHRIE: «Where have all the flowers gone?»
03. PETER, PAUL AND MARY: «Where have all the flowers gone?»
04. Bruce SPRINGSTEEN: «We shall overcome»
05. GREEN ON RED: «Whe shall overcome»
06. THE BYRDS: «The bells of Rhymney»
07. THE BYRDS: «Turn! turn! turn!»
08. THE SHINS: «Little boxes»
09. INDIGO GIRLS: «Letter to Eve»
10. Trini LOPEZ: «If I had a hammer»
11. Pete SEEGER and Friends: «Down by the riverside»

Què escoltava en Dylan? (1).

2008-11-25T22:35:00.004+01:00

La idea ja ens rondava pel cap des de fa mesos, però hem hagut d'esperar a la temporada hivernal per encetar un plec d'especials amb l'escusa d'endinsar-nos en allò que, si hagués tingut un ipod, hagués escoltat en Dylan mentre passejava amunt i avall de MacDougal St., al cor del Greewich Village, quan va aterrar a Nova York als inicis dels seixanta. La resposta (llestos!) no està en el vent, sio en els especials del Tdq de les properes setmanes.

Aquest primer especial cal dedicar-lo a tot un seguit de músics que conformàven l'essència de la cançó esquerrana nordamericana durant les dècades dels trenta, els quaranta i els cinquanta. Gent militant de partits i sindicats laboristes, vinculats a les causes socials més incòmodes pels diversos governs del país, activistes que en lloc de "bolos" feien mittings de consciència obrera, defensors dels milers d'immigrants que ja sigui des de les planes del centre del país o des de més enllà de Rio Grande, es deixaven caure a California assoleiada a la recerca d'un futur millor.

Cisco HOUSTON serà el primer amb qui tenim cita; amb la seva veu de caverna, el seu aspecte majestuós -ben plantat i elegant- i sobre qui en Dylan va dir allò de «patia una malaltia en fase terminal i faria algunes de les seves últimes actuacions al Folk City, i allí seria jo per sentir-lo. L'havia sentit un munt de vegades als discos de Woody Guthrie i també als seus: totes les cançons de cowboys, cançons de llenyataires i ferroviaris i balades d'homes dolents [...]. Cisco era educat, tenia un aire senyorial, parlava al com cantava. No li calia dir gaires coses: sabies que n'havia passat de tots colors, que havia aconseguit alguna gran feta, lloable i meritòria, i tot i axií no en parlava».

També -com no!- escoltarem al gran Woody GUTHRIE, una altra innegable referència en la música d'en Dylan: columnista de l'òrgan del Patit Cominista Americà durant els últims anys trenta, membre dels The Almanac Singers, creador d'himne s com ««This land is your land», «Deprotees» o Pastures of plenty» (per citar-ne només tres). Woody Guthrie serà recordat sempre per lluïr a la seva guitarra allò de «This machine kills facists» en una època on el senador McCarthy i els seu Comité d'Activitats Antiamericanes feien de les seves atemorint a tota l'esquerra del país.

I precisament THE ALMANAC SINGERS (amb Pete Seeger, en Guthrie, en Lee Hays i en Millard Lampell) poden considerar-se part dels precursos d'aquesta politització de la cançó tradicional nordamericana. El seu treball«Talking Union and other Union songs» esdevindrà una compilació d'himnes de lluita sindical, de cançons de protesta (de protesta obrera), de solidaritat amb els més desvalguts.

Els que ens acostumeu a escoltar punxant bandes més elèctriques o propostes musicals més recents, us animem a capbussar-vos en aquest passat tant emocionant com compromés de la música tradicional americana... d'aquí a l'esplosió folk dels seixanta només hi va haver un pas.

01. Bob DYLAN: «Seven curses»
02. Cisco HOUSTON: «Sinking of the Reuben James»
03. Cisco HOUSTON: «Dark as a dungeon»
04. Cisco HOUSTON: «Buffalo skinners»
05. Woody GUTHRIE: «Talking dust bowl blues»
06. Woody GUTHRIE: «Tom Joad -part one-»
07. Woody GUTHRIE: «Dusty old dust»
08. Pete SEEGER: «This land is your land»
09. THE ALMANAC SINGERS: «We shall not be moved»
10. THE ALMANAC SINGERS: «Solidarity forever»

... la setmana vinent, més (fonamentalment Pete SEEGER).

TV on the Radio.

2008-10-21T22:35:00.003+02:00

Segon programa de la temporada centrat en presentar, íntegrament, una edició discogràfica, en aquest cas «Dear Science» (Interscope/4AD), el darrer llarga durada dels novaiorquesos Tv. on the Radio.

El quintet de Brooklyn format per Tunde ABENDINE, David Andrew SITEK, Tunde MALONE, Gerard A. SMITH i Jaleel BUNTON, acaben d'editar -el passat setembre- el que és el seu quart llarga durada (si computem aquell OK Calculator que van autoeditar-se a principis de la dècada.

Revistes de la xarxa i pàgines especialitzades de gurús de la modernitat musical (All Music uide, Pitchfork Media, Uncut, Slant Magazine, Q, Metacritic...) ja han saludat Dear Science (Interscope/4AD) com una de les millors edicions discogràfiques de la temporada (i ja en portem... quantes?). Un àlbum molt més eclèctic, amb més dosi d'electrònica, molt més produït -la qual cosa pot ser bona o dolenta, segons com ho mirem- i musicalment menys atrevit que els anteiors (la qual cosa torna a poder ser bona o dolenta). Una primera escolta al disc ens porta aromes de Bauhaus, A Certain Ratio, David BOWIE (un cop més), Talking Heads o Prince, passat pel sedàs dels de Williamsburg. Aquest és el tracklist del programa d'avui, a veure que en treus de clar?

01. «Ambulance» (Desperate Youth..., Touch and Go, 2004)
02. «Shout me out» (Dear Science, Interscope/4AD, 2008)
03. «Stork & owl» (ídem)
04. «Dancing Choose» (ídem)
05. «Golden Age» (ídem)
06. «Halfway home» (ídem)
07. «Family Tree» (ídem)
08. «Red Dress» (ídem)
09. «Mr. Grieves» (cover Pixies) (Young Liars, Touch and Go, 2003)

Per cert, segons les dates de la gira de la seva web sembla difícil que els poguem veure a Barcelona aquesta tardor-hivern... un altre cop serà!.

Fleet Foxes.

2008-10-12T18:20:00.002+02:00

En una sola hora (els seixanta minuts del TdQ d'avui) intentarem presentar-vos una de les bandes més sorprenents de la temporada: folk, rock, psicodèlia... s'anomenen FLEET FOXES, són un quintet que prové de Seattle i, malahuradament, tot i estar de gira per Europa, no es edixaran caure a casa nostra.

Els temes que escoltarem avui al Toc de Queda han estat enregistrats gairebé tots en els darrers dotze mesos i han vist la llum en forma d'edició al llarg del 2008. Aquest quintet de Seattle (entre el pop lisèrgic i folk rockista) ha estat el responsabble d'algunes de les millors melodies de l'any i avui els vlíem escoltar a fons al TdQ.

De fet ja fa setmanes que la premsa musical de la xarxa parla de Robin PECKNOLD, Skye SKJELSET, Joshua TILLMAN, Casey WESCOTT i Christian WARGO, com de la gran esperança blanca del rock nordamericà (una altra???) i caldrà demostrar tanta valua en direce i en propers discos. La seva devoció per BEACH BOYS, el folk, CROSBY,STILLS & NASH, la psicodèlia de cambra o Van DYKE PARKS resta clarament palesa, però també s'insinua una certa admiració per IRON & WINE, THE SHINS -no es d'estranyar que Phil EK els hagi produït l'EP que precedeix l'àlbum de debut- o THE BAND.

D'entrada el que hem escoltat d'ells ens ha satisfet força i esperem que també et pugui convèncer a tu, oh gran oient del Toc de Queda. Ja ens diràs el què.

Salut.

American way of life.

2008-10-07T23:03:00.003+02:00

Avui ens ha quedat un Toc de Queda molt americà, amb regust de bourbon, Nathan's, country-rock i tabac de Virgínia... o almenys això és el que ens sembla!. Si us ha agradat, aquí us penjo el tracklist de l'espai d'avui.

01. SOUTH SAN GABRIEL: «Kept on the sly» [from Dual Hawks, 2008]
02. SOUTH SAN GABRIL: «Emma Jane» (From Dual Hawks, 2008]
03. CENTRO-MATIC: «Atlanta» [from Operation Motorcide, 2007]
04. THE WAR ON DRUGS: «Arms like boulders» [from Wagonwheel blues, 2008]

05. Gary LOURIS: «Omaha nights» [from Vagabonds, 2008]
06. Mark OLSON: «Clifton bridge» [from Salvation blues, 2007]
07. Mark OLSON: «Salvation blues» [from Salvation blues, 2007]
08. Alela DIANE: «The pirate's gospel» [from The Pirate's gospel, 2007]

09. THE DODOS: «Fools» [from Visiter, 2008]
10. Jason COLLET: «Henry's song» [from Here's to being here, 2008]

...la setmana vinent més!

... and you in your autumn sweater.

2008-09-15T23:49:00.005+02:00

Un cop finiquitades del vacances tornem a la grata monotonia de la tardor amb una nova temporada del nostre espai: els calaixos estan replets de noves propostes, molta música i nous valors que tenim ganes de compartir amb vosaltres... així que a partir del proper dimarts (el diumenge per als que us agradi l'enllaunat) a partir de les vuit del vespre decretem novament el Toc de Queda al 99.8 del dial de la FM.

L'estiu i les vacances ens han permès fer repostatge de noves forces i carregar els calaixos de la discoteca amb material suficient per poder iniciar la nova temporada del TdQ amb energies renovades. Els primers programes d'aquest nou any radiofònic els dedicarem a presentar, ampaquetar i fer-vos oferiment d'algunes cosetes que han anat apareixent al llarg dels darrers mesos (el que podríem definir com la banda sonora del nostre estiu). Així doncs, "convidarem" i "compartirem" minuts musicals amb el nou i extraordinari treball d'en Thurston «Sonic Youth» MORE; escoltarem el debut, per Sub Pop, de l'explosiu duet NO AGE (renovació de la no wave passada pel turmix de l'experimentació); repescarem la tercera entrega discogràfica (i quina entrega!) del texà Mica P. HINSON; disfrutarem de les noves cançons del franctirador de Vancouver Jason COLLETT; disseccionarem la nova aventura de l'ex Pavement Stephen MALKMUS; encetarem la grata sorpresa amb regust sixty de SHE AND HIM; ens aturarem en el debut dels nordamericans FLEET FOXES (també per Sub Pop); ens aturarem en la darrera entrega dels exitosos DEATH CAB FOR CUTTIE; presentarem els actius d'un interessant personatge amagat darrera el projecte GET WELL SOON i ens deixarem seduir -una altre cop- pel darrer treball de Thalia ZEDEK i la seva nova banda (a part d'altres sorpreses que deixem a l'aire).

L'estiu també ens ha servit per carregar tot un seguit de continguts que conformaran el gruix dels programes d'aquesta tardor. Per l'octubre i novembre d'aquest 2008 anunciem molta acústica, molta cançó de baixa intensitat però alta combativitat molta, música amb missatge i molt de vincle amb la tradició del Village novaiorqués (Cisco HOUSTON, DYLAN, Phil OCHS, Fred NEIL, Peter, Paul and Mary, Pete SEEGER, ALMANAC SINGERS, Woody GUTHRIE, Richie HAVENS, IAN AND SYLVIA...) per poder donar forma als monogràfics sobre «Què escoltava en Dylan?» (1, 2 i 3) que ja anunciàvem al final de la temporada passada. Ens sembla que la cosa pot funcionar... com ho veieu?

TANCAT PER VACANCES.

2008-07-31T18:40:00.000+02:00

They're an american band... in Barcelona.

2008-06-02T23:36:00.002+02:00

DFA Records (2).

2008-06-02T23:10:00.005+02:00

A mesura que ens endinsem en el submón de DFA anem descobrint una fauna cada cop més excèntrica que sol·licita ser escoltada a cops de noise experimental: avui toca disseccionar el trio de Brooklyn BLACK DICE i la genialitat electrònica d'en Juan MACLEAN. Qui sap, potser haurem d'afegir més programes al nostre especial sobre el segell de Mr. Murphy.

Comencem forts -i difícils, és veritat- amb els recargolats temes de llarg desenvolupament signats pel trio nordamericà BLACK DICE, una banda (banda?) formada pels dos germans Copeland a l'ombra del campus de l'escola de dissent de Rhode Island (ja està tot dit, oi?).

Per dotar de certa clarividència a tan obscura proposta per avui hem volgut barrejar l'experimentació irreverent dels esmentats BLACK DICE amb l'electrònica més brillant i transparent de l'ex-membre dels SIX FINGER SATELLITE John MacLEAN (que ara s'ha llatinitzat el nom i es fa dir THE JUAN MACLEAN), responsable de signar algunes de les millors perles digitals del catàleg de DFA.

Tracklist

01. BLACK DICE: «Endless happines» (2002)
02. BLACK DICE: «Wasteder» (2004)
03. THE JUAN MACLEAN: «By the time I get to Venus» (2002)
04. THE JUAN MACLEAN: «You can't have it both ways» (2002)
05. THE JUAN MACLEAN: «I robot» (2005)
06. THE JUAN MACLEAN: «Less than human» (2005)
07. THE JUAN MACLEAN: «Dance hall modulator» (2006)
08. THE JUAN MACLEAN: «Happy house» (2008)

DFA Records (1).

2008-05-20T18:37:00.006+02:00

Primer dels monogràfics dedicats a la cèl·lula punkitrònica novaiorquesa que s'amaga darrera les sigles de DFA (Death from Above). Suor, electro-dance, ritmes sincopats, tecnologia bastarda, dance to the underground. James MURPHY/Tim GOLDSWORTHY són, directament o indirecta, els responsables que durant els propers dimarts i diumenges al Toc de Queda soni el que sonarà: per a ells les responsabilitats... glups!!!

A finals del 2001 apareixia en els circuits musicals de Nova York un segell discogràfic que, amb el temps, ha esdevingut un dels més excitants caus d'electrònica lo-fi dels darrers anys. Barrejant l'esperit del punk, la no filosofia de la no wave, els postulats del rock alternatiu i la manca de complexes de la festa i les pistes de ball, naixia DFA Records, el motiu pel qual nosaltres dedicarem 180 minuts de Toc de Queda a submergir-nos en el canallisme tecnològic d'aquesta troupe.

Els primers convidats d'avui són la gent de THE RAPTURE, dels quals repassarem molts dels temes que els vinculen a DFA: tant els seus primers senzills (algun fins i tot editat per Sub Pop amb MURPHY a la producció) com els temes del seu aclamat "Echoes" (DFA, 2003).

Posteriorment ens ocuparem del duet Delia GONZALEZ & Gavin RUSSOM, artistes de performances molt sui generis (busqueu algun dels seus espectacles al You Tube... no hi ha color!!!) i paradigmes de la Nova York més freaky. Parlarem de la seva música i també de la de la seva banda paralel·la, BLACK LEOTARD FRONT (el nom ja ho diu tot) en aquest cas amb James MURPHY i Christian HOLSTAD com a acompanyants.

Esperem que sueu força... i que os ho prengueu com cal: petardades de dance-punk des del cor del Village.

Tracklist

01. THE RAPTURE: «Out of the races and onto the tracks» (Sub Pop, 2001)
02. THE RAPTURE: «House of jealous lovers» (DFA, 2002)
03. THE RAPTURE: «Silent morning» (DFA, 2002)
04. THE RAPTURE: «Alabama sunshine» (DFA, 2002)
05. THE RAPTURE: «Echoes (DFA edit)» (DFA, 2003)
06. THE RAPTURE: «Sister saviour» (DFA, 2003)
07. Delia GONZALEZ & Gavin RUSSOM: «El monte» (DFA, 2003)
08. Delia GONZALEZ & Gavin RUSSOM: «Rise» (DFA, 2003)
09. BLACK LEOTARD FRONT: «Casual friday» (DFA, 2005)

Spoon (chapter two).

2008-05-13T22:52:00.003+02:00

Després de la primera dosi aquí en teniu la segona: més temes del Ga ga ga ga ga (merge, 2007), més esborranys de cançons a mig pair, més heterogeneïtat en els sons... en definitiva, més música del quartet de Texas.

Segona entrega del monogràfic SPOON amb la descoberta d'aquesta petita joieta anomanada "Get nice!" un cd (amb 12 "temes") que dóna tombs al voltant de les cançons, els projectes, les estructures musicals o els experiments sonors que anaven passant pel cap de Britt DANIEL i companyia mentre engollien i païen els temes del Ga ga ga ga ga. Davant la impossibilitat d'incloure-ho dins l'àlbum (massa amateur?, massa heterodoxe?, massa fo-fi?) SPOON van prendre la sàbia decissió de parir aquest ep d'ús i gaudi gairebé exclusiu dels fans: mereixia fins i tot ser publicat a banda!!!

SPOON (chapter two) tracklist:

01. «Black like me» (from Ga ga ga ga ga, Merge, 2007)
02. «I got mine» (from Get nice!, 2008)
03. «Be still my servant» (from Get nice!, 2008)
04. «I can feel it fade like an AM single» (from Get nice!, 2008)
05. «Curfew tolls» (from Get nice!, 2008)
06. «Rhthm & soul» (from Ga ga ga ga ga, Merge, 2007)
07. «Leave your effects where they're easly seen» (from Get nice!, 2008)
08. «Mean mad Margaret» (from Get nice!, 2008)
09. «Loves makes you feel» (from Get nice!, 2008)
10. «You got yr. cherry bomb (alternative version)» (from Get nice!, 2008)
11. «Dracula's cigarrette» (from Get nice!, 2008)
12. «1975» (from Get nice!, 2008)
13. Matthew DEAR feat. «Don't you evah» (from Don't you evah ep,2008)
14. Doc DELAY feat. «Don't you evah» (from Don't you evah ep,2008)

Spoon (chapter one).

2008-05-06T22:48:00.006+02:00

Sense cap mala intenció els vam deixar de banda quan els haguéssim d'haver prestat més atenció. Per solventar el greuge ara dediquem un parell de programes a la banda d'Austin responsable d' haver signat un dels més espectaculars treballs de pop-rock durant el passat 2007. Britt Daniel, Rob Pope, Eric Harvey i el (bateria) Jim Eno (els més íntims podeu fer les conyes que volgueu amb la pronúncia del nom d'aquest darrer) seran els protagonistes dels nostres propers Toc's de Queda.

Imaginem-nos que vivim amb un any de retard i que s'acaba d'editar el darrer -i sisè- treball dels nordamericans SPOON "Ga ga ga ga ga" (Merge Records, 2007). Per presentar-lo escoltarem temes d'aquest elapé pensat, ideat i majoritàriament enregistrat a Texas.

SPOON (chapter one) tracklist:

01. «The ghost of your lingers» (from Ga ga ga ga ga, Merge, 2007)
02. «Dismember» (from Telephono, Matador,1996)
03. «The underdog» (from Ga ga ga ga ga, Merge, 2007)
04. «My little japanesse cigarrette case» (from Ga ga ga ga ga, Merge, 2007)
05. «Don't make me a target» (from Ga ga ga ga ga, Merge, 2007)
06. «You got yr cherry bomb» (from Ga ga ga ga ga, Merge, 2007)
07. «All I got is me» (from Don't you evah ep, Merge, 2008)
08. NATURAL HISTORY: «Don't you ever» (2007)
09. «Don't you evah» (from Ga ga ga ga ga, Merge,2007)
10. DJ AMAZE & Alan ASTOR feat. «Don't you evah» (from Don't you evah ep,2008)
11. «I summon you (cool) (alternative version)» (from Get nice!, 2008)

Si en aquesta primera entrega ens hem centrat majoritàriament en l'àlbum de rigor i en els temes previsiblement més exitosos, la setmana vinent disseccionarem el «Get nice!» el cd extra que apareix en algunes edicions -no en totes- del «Ga ga ga ga ga» i que es presenta saturat de material a mig coure, esborranys de cançons, estructures a mig fer i alguns experiments alternatius que no van gosar fer públics en l'àlbum «ordinari».

Fins aleshores!

I will possess for you.

2008-04-22T23:18:00.002+02:00

(No han marxat mai) però ja tornen a ser aquí... per fi!!!

Arcade Fire (B sides and more).

2008-04-22T22:47:00.005+02:00

Continuem sent constants a l'hora d'actualitzar el blog del «Toc de Queda» i, per tant, us penjo el tracklist monotemàtic del darrer programa (en directe el 22/04/2008); enllaunat... qui ho sap?.

Fa cosa de tres o quatre mesos vam dedicar un especial a la banda canadenca capitanejada per Win BUTLER i Régine CHASSAGNE, això és, ARCADE FIRE. En aquella ocasió ens vam dedicar a repassar les cares A dels seus singles, tant dels extrets del "Funeral" (Merge, 2004) com dels que han anat rajant del seu darrer -i més pompós- elapé «Neon Bible» (Merge, 2007). Avui ens hem volgut centrar en "altres" 45rpm que no vam punxar en aquella primera entrega i fent atenció especial a les cares B dels senzills.

Hem començat escoltant «Cold wind» i la versió de l'standar del jazz llatí «Brazil» (que al llarg del temps ha estat interpretada per gent tan diferent com ara Xavier CUGAT i la seva orquestra o per Jonathan PRYCE -Sam LOWRY- a la bso de la pel·lícula del mateix títol dirigida el 1975 per Terry GILLIAM-, tot per tanyent al single dels canadencs d'agost de 2005. No inclós, ara per ara. en cap àlbum de la banda.

També hem passat revista als altres tres senzills que ARCADE FIRE han extret de «Neon Bible»:

a) «Keep the car runing» i la seva cara B, l'espectacular «Broken window» (editat per Merge l'any passat).
b) «No cars go» (tema original del 2003 i recuperat i reinterpretat per la banda en el seu darrer treball) i la més fluixa «Surf city easter bloc» (Merge, 2007).
c) «Intervention» i l'atrevida versió signada pels CALEXICO del «Ocean of noise» (Merge, 2007).
d) La flamant versió del «Poupée de cire, poupée de son» (originàriament escrita per monsieur GAINSBOURG i interpretada per la precisosa France GALL el 1965) i que ara els ARCADE FIRE inclouen en un single compartir amb LCD SOUNDSYSTEM que acaba d'editar DFA Records.

Espero que tot hagi estat del vostre grat.

The Lemonheads vs. The New Pornographers

2008-04-08T23:58:00.004+02:00

Aquesta setmana presentem una reedició i una edició luxosa (ambdues de fa pocs mesos). Els Lemonheads d'Evan Dando encarats als canadencs New Pronographers... tot un repte.

Atlantic Records, amb la col·laboració de Rhino i Warner, acaben de reeditar un dels clàssics del pop-rock (apte per a tots els públics) dels ja llunyans noranta: "It's a shame about ray", l'album (tercer de la banda, primer per aquesta multinacional) que THE LEMON HEADS van editar el 1992. Avui recuperem temes com "My drug Buddy", " Confetti", "It's a shame about ray", "Mrs. Robinson" o "Rudderless" i us deixem aquest enllaç per a qui vulgui saber més coses sobre la banda de David Ryan, Julianna Hatfield, Nick Dalton i, per suposat, Evan Dando.

Durant la segona part del programa hem presentat (tot i que va aparèixer fa uns mesos) l'edició luxosa del "Challenger" de The New Pornographers, 4 cd's que inclouen l'àlbum oficial, un cd de cares b, outtakes, remescles i inèdits, un altre cd amb un directe que compila temes dels seus tres àlbums anteriors (a més de cançons del darrer disc) i un cd exclusiu de clips i fotos... Tot venut i distribuït a través de la xarxa. Potser encara hi sou a temps... tafanegeu, tafanegeu

Continuarem informant (puntualment... de veritat).

Re-activem el blog.

2008-04-08T23:35:00.002+02:00

Hem estat molts mesos aturats... però després del big sleep hem vist la llum; o sigui que hem tornat a accedir al nostre blog per mantenir-lo novament en forma.

Durant aquest parèntesi (esperem que per molts de vosaltres excessiu) el Toc de Queda ha continuat emetent-se més o menys ininterrompudament cada dimarts i cada diumenge (en aquest cas de forma més interrompuda i, altrament, enllaunada). Durant aquests espais hem fet coses coma ara...

Punxar cares b de singles de WILCO, TV ON THE RADIO, Bonnie "Prince" BILLY, Elvis PERKINS, THE SHINS, LOS CAMPESINOS, THE NEW PORNOGRAPHERS...

Fer el repàs habitual del que va donar de si el 2007 escoltant temes de Josh RITTER, Andrew BIRD, THE FELICE BROTHERS, LCD SOUNDSYSTEM, ANIMAL COLLECTIVE, PANDA BEAR, SUPERSILENT, THE PONNYS i BATTLES.

Continuar fent el repàs del 2007 amb la música de THE BESNARD LAKES, David VANDERVELDE, Bill CALLAHAN, LOW, THE NEW PORNOGRAPHERS, BRIGHT EYES i MODEST MOUSE.

Endinsar-nos en el 2008 recordant el 2007 (una vegada més) amb les propostes de GRIZZLY BEAR, IRON & WINE, ARCADE FIRE, SPOON, THE FIELD i Jens LEKMAN.

Dedicar un monogràfic a la banda de Montreal ARCADE FIRE, dels quals hem escoltat gairebé tota la seva col·lecció de singles: "Neighborhood #1", "Neiborhood #2", "Neiborhood #3", "Cold wind", "Rebelion (lies)", "Wake up" i "Keep the car running"

Fer 3 (tres!) programes dedicats a les reedicions d'àlbums que, en un moment o altre, han significat quelcom d'especial pel Toc de Queda: Compilació de Mute Records (DEPECHE MODE, THE NORMAL, YAZOO, BIRTHDAY PARTY...), primers elapés de Leonard COHEN, OS MUTANTES, THE FALL, YOUNG MARBLE GIANTS, SONIC YOUTH, PINK FLOYD i PREFAB SPROUT.

Repassar, també en tres programes, el cartell del que ens espera en el proper Estrella Damm Primavera Sound'08, o sigui, recuperar -i escoltar- gent com SIMIAN MOBILE DISCO, BISHOP ALLEN, Nick LOWE, THE GO TEAM!, CAT POWER, Stephem MALKMUS, ANIMAL COLLECTIVE, BUFFALO TOM, DEVO, Rufus WAINWRIGHT, MISSION OF BURNA, PUBLIC ENEMY, DE LA SOUL...

Wilco (de nou) al Razzmatazz.

2007-11-11T22:36:00.000+01:00

Dijous passat -8 de novembre- els de Chicago van tornar a aterrar al Razzmatazz de Barcelona. Els de Jeff Tweedy no fallen mai: rock executat amb delicadesa, sincronització notable i un repertori que abraçava, indistintament des de l'"A.M." fins el seu recent "Sky blue sky". Novament, fantàstics.

Quan una banda toca el sostre difícilment pot superar-se. Potser això és el que passa actualment amb els WILCO, ens tenen acostumats a fer tan bé les coses que potser els exigim superar-se en uns nivells en què fer grans passes endavant resulta gairebé impossible. Tot iamb això, repensar les seves composicions, dotar-les d'elements gairebé alients a la seva tradició musical i, a més, executar un directe de matrícula d'honor (fragil, lluent i escrupulosament compacte) és quelcom que avui per avui no s'acostuma a veure amb molta freqüència. Els qui vau assistir al Razzmatazz dijous passat ja sabeu a què em refereixo.

I per si voleu reviure el moment i fer-vos un cd amb les cançons que van sonar aquí en teniu el llistat:

Sunken treasure ("Beig There")
You are my face ("Sky blue sky")
Side with the seeds ("Sky blue sky")
I am trying to break your heart ("Yankee hotel foxtrot")
Pot kettle back ("Yamkee hotel foxtrot")
Handshake drugs ("A ghost is born")
Impossible Germany ("Sky ble sky")
Sky Blue Sky ("Sky blue sky")
In A Future Age ("Summerteeth")
Too far apart ("A.M.")
Jesus etc ("Yankee hotel foxtrot")
Hate it Here ("Sky blue sky")
Walken ("Sky blue sky")
I’m the man who loves you ("Yankee hotel foxtrot")
Hummingbird ("A ghost is born")
On and On ("Sky blue sky")

Primer bis

What Light ("Sky blue sky")
California Stars ("Mermaid avenue")
Forget the flowers ("Being there")
War On War ("Yankee hotel foxtrot")
Shot in the Arms ("Summerteeth")

Segon bis

Heavy meal drummer ("Yankee hotel foxtrot")
Spiders ("A gosht is born")

Touch and Go (i 5).

2007-11-05T23:16:00.001+01:00

Arribem al final del trajecte amb el darrer programa dedicat a les bandes i solistes del segell Touch and Go: en aquest cas amb les formacions més recents i (majoritàriament) reconegudes . [Si aquests espais han servit per a que algú confirmi allò que va dir Steve Albini sobre el segell en qüestió, nosaltres, ja ens donem per satisfets].

Si el temps i les ganes ens ho permeten, començarem l'espai d'aquesta setmana -que per problemes tècnics de l'emissora només serà emès en rigorós directe del dimarts 6 de novembre- recuperant a Nina NASTASIA ja que -pobrissona- la vam deixar a mitges en l'anterior especial i és de justícia reprendre'n les seves creacions carregades de folk atmosferico-lisèrgic per obrir el nostre espai d'avui.

En acabar d'escoltar aquesta senyoreta viatjarem fins a San Diego (California) per deixar-nos seduir amb l'indie-pop dels THE BLACK HEART PROCESSION, una formació edificada al voltant de Pall JENKINS i Tobias NATHANIEL on, entre els membres del seu sistema operatiu hi figuren llumbreres que han estat allistats a les files de MODEST MOUSE o THE ALBUM LEAF.

02. THE BLACK HEART PROCESSION: "Not just words" (2005)

A continuació entrarem de ple en el món oníric i surreal de les germanetes Bianca i Sierra, això és, en l'esperit electrofolk de COCOROSIE, de les quals escoltarem quatre cançonetes que ens permetran fer viatge al·lucinògen al bell mig del nostre programa. Les CASSIDY sisters han editat, des de la seva formació el 2004, tres elapés i un epé dels quals en repassarem alguns dels seus instants més memorables. Per cert, d'aquí no res en directe a Barcelona.

03. COCOROSIE: "Good friday" (2004)
04. COCOROSIE: "Beautiful boyz" (2004)
05. COCOROSIE: "Noah's ark" (2005)
06. COCOROSIE: "South 2on" (2005)

I parlant d'inclasificables, què tal els !!!? O millor els Chk, chk, chk? Set o vuit membres (depèsn dels dies) per formar aquesta multibanda nordamericana amb base a Sacramento (una altra projecte californià). Alquímia, alcohol, extasi i electricitat concentrades en dos temes. A mig camí entre Warp (a Europa) i Touch and Go (als EUA).

07. !!!: "Pardon my freedom" (2004)
08. !!!: "Take the ecstasy with me" (2005)

I per acabar el recorregut pel segell de Corey RUSK, dues de les bandes que més hem punxat al Toc de Queda durant els darrers anys -si, si... hem dit anys- que més o menys tothom coneix i que hem vist en directe unes quantes -bastantes- vegades. Òbviament, tant per una com per l'altra sobra qualsevol presentació, per tant, més que les bandes en si, el que volíem avui era sorprendre una miqueta amb els temes que punxarem d'elles (dues versions -VU i PIXIES-, un instrumental primerenc i una b-side exclosa de l'àlbum de rigo).

09. CALEXICO: "Scout" (1997)
10. CALEXICO + IRON AND WINE: "All tomorrows parties" (2005)
11. TV ON THE RADIO: "Mr. Grieves" (2003)
12. TV ON THE RADIO: "Dumb animal" (2007)

Bé, ens en hem deixat alguns elements interessants pel camí (DON CABALLERO, MULE, YEAH YEAH YEAH'S, SILVERFISH, THE FOR CARNATION, BRAINIAC, MAN OR ASTRO-MAN?, CARGO CULT, etc): ho sentim... un altre cop serà (potser, si encara aguantem, quant Touch and Go en compleixi 30.

Salut!!!

... ja la tinc.

2007-10-28T23:53:00.000+01:00

Touch and Go (4).

2007-10-28T23:22:00.000+01:00

En aquesta quarta entrega dels especials de Touch and Go, ens fixem en un petit grupet de bandes i solistes que estan entre les nostres preferides del catàleg de la discogràfica... no són pas les més conegudes però -potser- són les que més ens han interessat .

El programa d'aquesta setmana és de justícia encetar-lo amb la banda que van deixar mig penjada en la darrera edició, THE JESUS LIZAD i el seu rock de deixalleria que vam poder escoltar durant bona part de la dècada passada:

01. THE JESUS LIZARD: "Countless backs of sad losers" (1994).

Concentrarem part dels nostres esforços en convidar els GVSB, és a dir, GIRLS AGAINST BOYS i la seva magnífica triada d'àlbums (d'un total de sis d'oficials) que van enregistrar per Touch and Go durant el període 1993-1996. Una banda amb dos baixos que, venint de Washington DC, no formaven part del catàleg de Dischord (curiós, oi?) tot i tenir clares vinculacions amb FUGAZI.

02. GIRLS AGAINST BOYS: "In like Flynn" (1993)
03. GIRLS AGAINST BOYS: "(I) don't got a place" (1995)
04. GIRLS AGAINST BOYS: "Super-fire" (1996)

Escoltarem també els paisatges heterodoxes dels ENON, una magnífica formació de Philadelphia que bascula al voltant de l'ex-BRAINIAC John SCHMERSAL. El 2002 van parir un àlbum genial, "High Society" (Tauch and Go) que malhauradament va passar bastant desapercebut. Per cert, aquest 2007 han editat "Grass geysers... carbon clouds" (Touch and Go) que promet ser una de les sorpreses de l'any.

05. ENON: "Window display" (2002)

06. ENON: "Natural disasters" (2002)
07. ENON: "High society" (2002)
08. ENON: "Daughter in the house of fools" (2003)

I parlant d'edicions d'enguany... atenció al darrer àlbum dels BLONDE REDHEAD: "24" (4AD, 2007) que no escoltarem en el nostre programa però que també figura entre el millor d'aquesta temporada. Nosaltres recularem fins el 1998 per digerir el que feien els germans Amadeo i Simone PACE quan formaven part de l'escuderia d'en Corey RUSK.

09. BLONDE REDHEAD: "10" (1998)

Ens retrovarem també amb la mítica banda SEAM (deliciosos des de bon començament) on hi mil·litaven Sooyoung PARK, Lexi MITCHELL i el SUPERCHUNK Mac McCAUGHAM. Una banda d'amics de Chapell Hill que ens han llegat quatre elapés (tres d'ells a Touch and Go) a quin més especial. Rock musculat de baixa fidelitat i atmosferes intenses com mai.

10. SEAM: "Atari" (1992)
11. SEAM: "Inching towords Juarez" (1998)

I finalment ens trobarem amb una de les songwriters més emocionants i sexys del moment, Nina NASTASIA que, amb tres àlbums ens ha robat el cor de la mateixa manera que ho fan Cat POWER o Neko CASE.

12. Nina NASTASIA: "Superstar" (2003)
13. Nina NASTASIA: "I say that I will go" (2003)

Deixem per més endavant -la darrera i cinquena entrega dels especials- a les bandes més reconegudes del segell, o sigui CALEXICO, !!!, COCOROSIE, YEAH YEAH YEAHS, TV ON THE RADIO.... I per cert, animeu-vos a postejar, que és gratis.

Touch and Go (3).

2007-10-23T18:59:00.000+02:00

Tercera entrega dels especials "tocdequedencs" que tenen com a protagonistes a altres bandes de l'escuderia Touch and Go. Terrorisme musical, disidència sònica i cultura underground durant seixanta minuts.

En el programa d'avui hi ha de tot -com a les cases bones- i intentarem repassar algunes "curiositats" aïllades dels vint-i-cinc anys de rodatge del segell de Corey RUSK. Així doncs:

a) Escoltarem el metall rovellat de BLIGHT, una banda de la prehistòria del segell on hi mil·litava el díscol Tesco VEE, tot un personatge que, entre altres coses, havia estat membre dels seminals THE MEATMEN i creador / director / editor / dibuixant del fanzine underground de Detroit Touch and Go (inspirador i, alhora, origen del segell).

01. BLIGHT: "Be Stupid" (1983)

b) Repassarem les aventures musicals dels germans KADANE (o sigui, en Matt i en Bubba) tant en la seva primera banda, BEDHEAD (un dels millors experiments del rock alternatiu nordamericà dels noranta en companyia de la bateria Trini MARTÍNEZ) com pel que fa a la seva darrera aventura, THE NEW YEAR, just abans de fer-se inseparables amics de personatges tan actius com Chris BROKAW (ex-CODEINE, ex-COME...).

02. BEDHEAD: "Liferaft" (1994)
03. THE NEW YEAR: "Disease" (2004)

c) Explicarem l'affaire que portà als BUTTHOLE SURFERS de San Antonio a querellar-se contra el segell americà abans de fitxar per una multinacional i convertir-se en un grup per al record quan havien estat una de les bandes més incendiàries del catàleg de Touch and Go. 100.000 $ va haver de pagar Corel RUSK per poder complir amb la sentència judicial.

04. BUTTHOLE SURFERS: "Lady Sniff" (1985)
05. BUTTHOLE SURFERS: "Cherub" (1985)

d) Descobrirem com un grup de sicilians poden aconseguir ser fitxats per un segell americà i treure'n alguna cosa més que una estada gratuïta als EUA. És el cas d'UZEDA, que a banda de portar l'autèntica recepta dels spaghetti a la natolipana fins a Detroit també hi han portat punk-core musculat i suós amb gotetes de riot grrrl . Què cal esperar dels parents llunyans d'en Tony Soprano si tenen cognoms com ara Cacciola, Nicosia o Tilotta.

06. UZEDA: "Big lies" (1998).
07. UZEDA: "What I meant when I called your name" (2006)

e) Escoltarem una de les bombes que més prestigi dona (i ha donat) al catàleg de Touch and Go, l'"Spiderland", l'àlbum que el 1991 van editar des de Louisville els SLINT, una formació d'on han sorgit cervellets musicals com els de David PAJO o Brian McMAHANP.

08. SLINT: "Nosferatu man" (1991)

f) ... i per acabar la tercera entrega THE JESUS LIZARDS, amb ex-membres de SCRATCH ACID a les seva formació i que, a principis dels noranta, es permetien el luxe de compartir singles amb els mateixos NIRVANA, per passar-se -el 1995- a una multinacional i parir un parell de discos que més que vinils són petits aborts sense massa trascendència... una llàstima!!!

09. THE JESUS LIZARDS: "Puss" (1993)

Bé, novament, tot material editat o reeditat per Touch and Go en els seus vint-i-cinc anyets de vida. Encara ens queda per una o dues sessions més, en aquest casos amb bandes bastant més recents -i reconegudes-.

Touch and Go (2).

2007-10-08T22:58:00.000+02:00

Si ens vau seguir la setmana passada, ja sabreu que ara és el moment de dedicar el segon especial de Touch and Go a la triada més cínica, corrosiba i troglodita que ha engendrat el segell de Corey Rusk. Seixanta minuts amb Big Black / Rapeman / Shellac són suficients per fondre els ploms del Toc de Queda.

Amb Steve ALBINI com a gran mestre de cerimònies, dedicarem una horeta a repassar els efluvis de tres bandes cabdals de la independència nordamericana dels vuitanta-noranta. Primer el calor primari dels BIG BLACK (amb ALBINI, Santiago DURANGO, Dave RILEY i la caixa de ritmes, i quart membre de la banda, TR-707). Guerrilla urbana en clau de hard-core amb temes com el seminal "Kerosene" o els no menys letals "Bazooka Joe", "Il duce", "Pete, king of all detectives", "Colombian necktie", "Fish fry" o "Bombastic intro"... o dit d'una altra manera: dinamita pura des dels suburbis de Chicago.

L'humor recargolat portat al límit del sarcasme malaltís ens col·loca al costat dels RAPEMAN (novament ALBINI, però ara acompanyat de David SIMS i Ray WASHAM) i el seu excel·lent -i no pas pel virtuosisme- "Two nuns and a pack mule" (Touch and Go, 1988). D'aquest àlbum escoltarem, com a mínim, "Steak and black onions", "Coition ignition mission" i el clàssic "Kim Gordon panties".

Per acabar, SHELLAC: 14 anys i 4 elapés, dels quals ens quedarem amb el "1000 hurts" (Touch and Go, 2000) a l'espera de poder punxar-vos aviat el que promet ser un dels discos de la temporada "Excelent italian greyhound" (Touch and Go, 2007). El grup dels superproductors: ALBINI (novament), Bob WESTON i Todd TRAINER en plena explosió creativa.

Si voleu seguir la família T&G la setmana que ve ataquem el tercer monogràfic.

Touch and Go (1).

2007-09-23T22:25:00.000+02:00

Com ja us hem anat anunciant al llarg dels darrers programes, el primer dels monogràfics d'aquesta temporada de tardor, tindrà com a protagonista el segell nordamericà Touch and Go (bona part del material del qual està distribuït a l'estat espanyol pel segell andalús Green Ufos).

Una sèrie de cinc espais d'una hora cadascun on repassaren la història i l'actualitat de l'empresa d'en Corey RUSK i on ens endinsarem els territoris sonors i els espais musicals de Tara Jane O'NEIL i BUTHOLE SURFERS, de BLONDE REDHEAD i SHELLAC, de TV ON THE RADIO i BIG BLACK, de DON CABALLERO i SLINT, de COCOROSIE i THE SONORA PINE... un recorregut amb una sintaxi musical molt heterogènia però infestat de molt bones i novedoses propostes (tant en l'actualitat com en els vint-i-cinc anys que porta en marxa).

Per iniciar aquest gruix de programes convocarem els seminals RODAN -que a banda de ser un grup de post-hardcore fundat a Louisville als primers noranta és també el nom d'una de les criatures eternament enfrontades amb Godzilla- on van militar els prolífics Jeff MUELLER, Jason NOBLE, Tara Jane O'NEIL i Kevin COULTAS i que, amb el temps, s'han convertit en un nom de referència inpisdensable, sobretot si s'escolta "Rusty" (Touch and Go / Quartestick, 1994) i si es te en compte que, a partir d'aquesta banda van néixer propostes com ara RACHEL'S, SHIPPING NEWS, JUNE OF 44 o THE SONORA PINE (als quals, naturalement també escoltarem en el programa).

Així que, ja ho sabeu, primera entrega de l'especial Touch and Go amb les interioriats de la famíla RODAN. No hi falteu!

On the road... again!

2007-08-31T10:52:00.000+02:00

Els acords, les melodies i les emocions de discos com aquests, fan que el retorn a la quotidianitat es transformi en alguna cosa una mica més grata. Durant aquesta darrera setmana d'agost han esdevingut part de la nostra bso de finals d'estiu.

BARRACUDAS: "Drop out with the barracudas" (Emi, 1981).
Elvis PERKINS: "Ash Wednesday" (XL, 2007).
Françoise HARDY: "Françoise Hardy" (Vogue, 1962).
Harry NILSON: "Nilsson Schmilsson" (RCA, 1971).

TANCAT PER VACANCES.

2007-08-01T00:23:00.000+02:00

Al setembre, tornem...

Low (1)

2007-05-01T20:01:00.000+02:00

Reprenem les entrades del blog del Toc de Queda amb l'anunci d'un altre programa especial (després d'alguns espais en els quals potser hem abusat una mica de les novetats discogràfiques). Ara és el moment dels nordamericans Low, la banda de Duluth que acaba de parir el seu novè elapé "Drums and guns" (Sub Pop, 2007).

El Toc de Queda d'aquesta setmana tindrà com a protagonistes el trio de Minnesota Low, responsables d'algunes de les pàgines més evangèlicament agressives de la música independent americana de la darrera dècada (església mormònica inclosa). Després de passar per segells de la talla de Vernon Yard, Kranky o Tugboat, semblen tenir ganes de reposar a la sagristia de Sub Pop des d'on acaben d'editar -amb el permís de Nostre Senyor- el monunental "Drums and Guns".

Al nostre programa no ens limitarem només a escoltar aquesta munició pesada premsada de forma acurada -per segon cop- per en Dave Fridmann, sino que també us proposem fer una breu ullada a la història per, com a mínim, repescar de la nostra discoteca algunes de les peces més entranyables de la banda.

Començarem la repassada amb alguns temes del seu tercer treball, "The Curtain Hits the Cast" (Vernon Yard, 1996), ja que, dels seus dos àlbums anteriors, els produïts per Kramer durant la primera meitat dels noranta -"I Could Live in Hope" (Vernon Yard, 1994) i "Long Division" (Vernon Yard, 1995)- disposem de ben poca cosa. Així doncs sonaran temes com ara Over the Ocean, The Plan o la abrupta Do you know how to waltz? tots ells d'aquell tercer l'àbum que els va consagrar com l'estandart de l'slowcore evangèlic.

Del primer àlbum en col·laboració amb l'Steve Albini, l'encantador -també pel que fa a la portada- "Secret Name" (Kranky, 1999) hauríem de deixar-nos portar per coses com ara Starfire, Days off... o Will the night amb tot el torrent d'instruments, distorsions i atmosferes que es capten i es transmeten a través del disc. Per molta gent aquest va ser l'àlbum que va catapultar a Low a la primera dicisió del rock americà amateur.

Sentirem també -si podem- una petita joia Hand so small, pertanyent a l'EP "Bombscore" (Tugboat, 2000). Aquest tema fou enregistra pels Low juntament amb els londinencs Spring Hell Jack. I posats a escoltar curiositats, què millor que repescar alguna de les nadales (sic.) que van incloure a "Christmas" (Chair Kiker's Union, 1999).

Les peces dels àlbums "Things we lost in the fire" (Kranky, 2001) i del seu successor "Trust" (Kranky, 2002) les tindrem igualment presents: la llista és llarga i n'hi ha tantes que ho deixarem per a la segona entrega de la propera setmana; és a dir l'especial Low (2). Obviament, no deixarem de banda caramels de la dolçor (agre?) de Cue the strings o California pertanyents al més que recomanable "The great destroyer" (Sub Pop, 2005).

Però de totes aquestes cançons, així com les del seu nou treball, encara no us en pengem el tracklist que sonarà en el programa. Si esteu interessats en escoltar aquest artefacte rubricat per Alan SPARHAWK (veu i guitarra), Mimi PARKER (veu i percusió) i l'incorporat Matt LIVINGSTON (baix), ja sabeu el que us toca fer: comprar el disc o... escoltar el Toc de Queda.

Salut.... i que Déu us beneeixi.

Wilco returns.

2007-03-21T23:46:00.000+01:00

Gràcies a les múltiples possibilitats que ofereix la xarxa -i també a les virtuts altruistes d'alguna ànima vinculada al grup- ja es pot escoltar amb no massa esforços el futur treball de la banda de Chicago que es preveu editar a nivell mundial d'aquí unes setmanes.

Després de tancar-se a enregistrar als estudis The Loft de Chicago i d'enviar les cintes a en Jim O'Rourke perquè, des de Nova York, doni format i sonoritat definitiva a l'elapé, els Wilco -capitanejats per en Jeff Tweedy- ja han finalitzat l'enregistrament del que serà el seu setè elapé d'estudi, un disc que han titulat Sky blue sky (Nonesuch, 2007).

Dotze cançons que tenen més a veure amb el pop d'americana del primer treball -aquell relativament llunyà A.M (Sire Records, 1995)- que no pas amb les aventures musicals magistralment sobreproduïdes de les seves darreres entregues, sobretot el Yankee Hotel Foxtrot (Nonesuch, 2002) i A ghost is born (Nonesuch, 2004). Sembla com si els de Chicago haguessin fet un periple cap a la experimentació per tal de retornar a una mena de punt de partida. El llenguatge acústic, la curta distància, els mitjos temps, els tocs més tradicionalistes (en el bon sentit del terme), la mirada adulta i madura del pop i els arrejaments justos són, novament, una marca de la casa.

El tracklist i l'audició del disc ofereixen perles que segurament formaran part de la discografia clàssica de la banda. Per si a algú interessen aquí us deixo els títols:

01. Either way.
02. You are my face.
03. Imposible Germany.
04. Sky blue sky.
05. Side with the seeds.
06. Shake it off.
07. Please be patient with me.
08. Hate it here.
09. Leave me (like you foubd me).
10. Walke.
11. What light.
12. On and on and on.

El sextet nordamericà, per alguns la millor banda de rock dels darrers deu anys, s'ha aventurat també a iniciar una gira australiana i europea que els portarà el proper 2 de juny al Primavera Sound de Barcelona.

Electrology.

2007-02-01T23:15:00.000+01:00

Passada la inactivitat dels primers dies de gener i després d'un seguit d'enllaunats, avui hem optat per la convivència de l'electrònica amb tot un seguit d'estils molt diferents (blues, r'n'b, funk, pop, soul...). El resultat és el tracklist que us pengem tot seguit:.

GNARLS BARKLEY: «Crazy» + «The boogie munster» + «The last time». Les tres peces extretes del St. Elsewhere (Warner, 2006), un dels àlbums memorables de la temporada fruit de les concordances entre Danger Mouse i Cee Lo Green.

MILANESE: «Caramel cognac» de l'Extend (Planet Mu, 2006). Una relectura del mateix tema amb una ambientació satisfactòriament diferent.

FUJIKA & MIYAGI: Dos temes, el krautquià (?) «Ankle injuries» i el funkarra (???) «Collarbone» (tot dos extrets de l'elapé Transparent things (Tirk, 2006). El trio de Bristol han esdevingut una de les grates sorpreses entre el que hem pogut escoltar darrerament.

HOT CHIP: «Over and over» + «No fit state» + «And I was a boy from the school», extrets del The Warning (EMI-DFA, 2006). Pop electrònic amb regustos dels vuitanta fet per cinc jovenets de Londres... un altre caramel.

JUNIOR BOYS: «Double shadow» de So this is goodbye (Domino, 2006). Un altre alicient per deixar-se seduir pels criteris selectius del segell britànic Domino.

BURIAL: «Distant lights» de l'homònim Burial (Hyperdub, 2006). Per si algú dubte del significat del mot dubstep (com ho feiem nosaltres). A més disc de l'any dels de Go Mag.

HEY WILLPOWER: «Hundredaire», extret de P.D.A. (Tomlab, 2006). Potser la peça més pop que hem punxat aquesta nit... i la més accessible.

FOUR TET: «Pockets» de l'àlbum DJ-Kikcs (!K7, 2006). La darrera pedrada amb percussions de free jazz del franctirador electrònic Kieran Hebden. Una altre assalariat de Domino.

Une anneé sans lumière?

2006-12-29T22:41:00.000+01:00

Obrim novament la carpeta de les edicions del 2006 per suggerir alguns dels plats més deliciosos d'aquesta temporada. La condimentació és, en tots els casos, excel·lent; tot depèn de la mescla que un en faci... Deconstruiu ingredients , esferifiqueu sabors o feu-ne petits pessics, però tasteu-los, són boníssims!!!.

1. Neko CASE: "Fox confessor brings the flood" (Anti)

[Perque amb trenta-sis anys ha parit la criatura musical de l'any; per la llista de col·laboradors de luxe -Garth HUDSON, Joe BURNS, John CONVERTINO, Howe GELB, Kelly HOGAN...- que participen en l'elapé; per tenir una banda de suport -The Sadies- que val tot un imperi; per, tot i els ajuts dels amics, dirigir el disc i convertir-lo en una obra absolutament personal i intransferible; per aconseguir sonar increiblement contundent sense abusar dels pedals de distorsió; per uns arrenjaments magistrals i esponjosos; per facturar un pop trencadís i alhora dolçament ensucrat; pels paisatges que descriu amb música i per les fotos interiors que descriuen els paisatges reals; per ser nomenada la noia més sexy de l'indie nordamericà; per les textures personalíssimes de temes com ara "Margaret vs. Pauline", "Lion's jaws", "Maybe sparrow" (per citar-ne només alguns); per l'esplèndida versió que fa de la tradicional "John saw that number"; per la textura de la seva veu; i per tenir una noia al capdavant de la llista d'enguany].

2. TV ON THE RADIO: "Return to the cookie mountain" (4AD)

[Per fer-nos confiar en el submón del Brooklyn més arty; per aconseguir que en David BOWIE es fixés en ells i accedís -gustosament- a posar veus a "Providence"; per transportar-nos en el temps a un soterrani on Bauhaus i els Bad Seeds comparteixen local d'assaig; per bombes incendiàries com "Wolf like me"; per unes percusions omnipresents en tot l'àlbum que són una distintiva marca de la casa; per la profunditat dels esplèndits saxofons d'"Hours"; pels falsets d'en Tunde ADEPIMBE -una altra marca de la casa-; per casar el funk amb la psicodèlia, l'electrònica amb el rock i el soul amb l'experimentació; pels pentinats d'alguns dels seus membres; pel disseny de la carpeta, gentilesa de Vaughan Olivier de v23 (històric en la nòmina de 4AD); per ser una gran i més àmplia segona part del "Desperate Youth"; per ser una grans amants abans de la guerra (d'Irak?); per la hipnosi que produeixen algunes de les seves cançons; i perque Suicide i Ottis READING poden conviure en un mateix apartament amb vistes al pont de Brooklyn].

3. Howe GELB: "'Snow angel like you" (Thrill Jockey)

[Pel endur-se un cor de gospel fins al Canadà i fer-lo sonar com si estigués cantant al presbiteri d'una església de New Orleans; per oferir un nou tribut (3 temes) al seu amic Rainer PTACEK (dep); per aportar unes quantes relectures de clàssics de GIANT SAND; per sonar a fusta i electricitat, a calma i tempesta, i a aigua i foc (tot alhora, i fins i tot en els mateixos temes); per certificar-nos una vegada més que és un músic excepcional; per capbussar-se en la tradició del blues i el folk americà i fer-ne una reinterpretació més que notable; per l'ambició que demostra en cada projecte i que no defrauda a ningú; per alguns moments màgics del disc, com ara "Howlin' a gale", "Get to leave", "But I did not" o "Hey man"; per la seva espiritualitat que trasllada màgicament a la seva música; per ser un fill del punk que, passant pel rock alternatiu, ha madurat amb extrema correcció; i pel ninot de neu de la portada que darrera l'aspecte glaçat no deixa de ser un angelet ple de calor (com el títol de l'àlbum i el propi disc certifiquen].

4. YO LA TENGO: "I am not afraid of you and I will beat your ass" (Matador)

[Perque després d'una dotzena d'elapés els de Hoboken continuen estan en plena forma; per ser la banda per excel·lència de la indepència americana en els darrers vint anys; per "Mr. Tough" i tots els altres personatges (reals o ficticis) que van desfilant per l'àlbum; per l'entranyable concert de l'Apolo a Barcelona el passat 30 de novembre; per l'entrada bisceral de "Pass the hatchet, I think I'm goodkind"; per les bromes, les conyes i les referències vàries a la història de la música popular que impregnen la seva música; per ser qui són (Ira, Georgia i James) que ja és moltíssim; per estar durant anys vint quilòmeters per davant de la resta i mantenir sempre la distància; per saber què vol dir integritat, creativitat i sorpresa i, a més, saber-ho transmetre en aquest disc; per sonar a clàssics sense desmerèixer; per sonar a moderns sense desmerèixer; i, sobretot, per sonar a Yo la Tengo, naturalment, sense desmerèixer].

5. Joanna NEWSOM: "Ys" (Drag City)

[Per redimensionar el folk i portar-lo a un terreny del tot imprevisible en els propers deu o vint anys; per una portada impagable (eprò plena de simbologia); per demostrar-nos que, quan estava a Vetiver les seves decisions pesaven molt més del que ens imaginàvem; per fer un disc de gairebé una hora de durada amb només cinc temes (però quins cinc temes!); per deixar qualsevol fàbula del folk dels setanta a l'alçada de les sabates (o millor dit, de les sandàlies); per dedicatòries fraternals com "Emily"; per parir un disc conceptual en uns temps on primen les cançons de consum ràpid; per convèncer a Steve ALBINI, tancar-lo a la peixera i fer-lo suar de valent a l'hora de produir l'àlbum; per demostrar que el correu electrònic (amb Van DYKE PARKS) funciona a la perfecció a l'hora d'intercanviar idees; per fitxar, per les mescles, al mag d'en Jim O'ROURKE; per fer que les llegendes bretones es desempelleguin del tuf a patxul·li que habitualment fan; i per "Only skin" que ja val la pena per si sola].

6. DESTROYER: "Destroyer's rubies" (Merge)

[Per demostrar que en Ziggy Stardust viu a Vancouver i s'ha reencarnat en la persona de Dan BEJAR; per prendre la decisió de deixar The New Pornographers i tornar-se a dedicar al seu gran projecte personal; per fer-nos crispar amb sintaxis atmosfèriques i, acte seguit, tornar-nos a la realitat més quotidiana; per "Your blood", "European oils" o "3000 flowers"; per veure d'en Bowie, entendre com en Bowie, i composar com en Bowie; per deixar constància en un sol àlbum allò que altres només insinuen en tota una carrera musical; per fer de la seva música quelcom reconeixible a la primera audició; per la seva veu personalíssima i per les també personalíssimes melodies que corren pel seu caparronet; i per seguir confiant en el Canadà com una nova reserva d'Occident -tot i que aquest és un mèrit compartit amb altra gent-].

7. Micah P. HINSON: "Micah P. Hinson and the opera circuit" (Sketchbook)

[Per enregistrar un àlbum durant una greu malaltia que l'ha tingut clavat en un matalàs durant setmanes; per la veu (quina veu!) que impregna de sentiment tos els temes del disc; per la fabulosa entrada que suposa "Seems almost impossible"; per la matrícula d'honor que mereix el domini virtuós que te de gairebé tots els intruments que toca (gitarra i piano especialment); per rastrejar en la tradició folk americana i sortir-ne més que benparat; per inspirar-se novament en Bill CALLAHAN i -aquest any altre cop- superar-lo; per les cames de la portada i les sabates de taló del llibret interior (de nou el toc de bondage que ja apareixia en l'àlbum de l'any passat); i per glopades de dolor com ara "Little boys dream", "Letter from Huntsville" o "Don't leave me now!"].

8. BONNIE "PRINCE" BILLY: "The letting go" (Drag City/Domino)

[Perque Mr. Oldham, després de tants anys ja s'ho mereixia; pels canvis de personalitat que ha patit i ha viscut emocionadament; per recompensar-lo per fer sempre allò que li ha donat la gana, per viatjar fins a Reykjavik i poder enregistrar l'àlbum sense interferències tal com si es trobés a Nashville; per la sonoritat de les cordes de totes les cançons; per la veu de Dawn McCARTHY que redimensiona la música del de Louisville; per aconseguir que, quan s'escolta el disc, sembli que l'estiguin interpretant en directe al menjador de casa teva; per ser un freaky etern però, això si, un freaky amb classe; per fer lligar magistralment la portada de l'àlbum amb el contingut espaiós, tranquil, il·luminat, natural i infinit; pels tres singles del disc ("Cursed sleep", "Cold and wet" i "Lay and love") que ja mereixen donar-los de menjar a part; i per esdevenir un dels millors songwriters del segle XXI ].

9. GRIZZLY BEAR: "Yellow house" (Warp)

[Per traslladar a un disc totes les sensibilitats elèctriques de l'underground de Brooklyn; per les textures, les atmosferes i els paisatges que es dibuixen i s'oloren en tot l'elapé; per deixar-se descobrir -almenys per nosaltres- després d'uns quants anys i uns quants discos que desconeixíem; per les fotografies, tant les interiors com la de la portada; per les ganes de rellegir la tradició americana dels darrers vint anys; per l'anomalia que suposen en un segell on, en un principi, no se'ls prenien massa seriosament; per l'obertura de l'album i per les cançons (sobretot "Marla", "Little brothers" i "Plans"); i per alguns moments de l'elapés que ressonen a Beach Boys, per altres moments que ens traslladen a la Velvet i per alguns altres que ens recorden les deconstruccions de Jim O'Rourke].

10. TAPES'N TAPES: "The loon" (autoeditat)

[Per aconseguir la barreja màgica entre Pixies, Modest Mouse i Pavement sense convertir-se en una Xerox; per dotar a Minneapolis d'una -nova- banda de primera divisió; per seguir confiant en una xarxa de creació i edició realment alternativa; per les guitarres aspres i rústegues, per una producció casolana però alhora infinitament intensa; per aconseguir amb quatre duros -o dòlars- col·locar un disc amb majúscules en el mercat internacional; per canonades com "Manitoba", "Insistor" o "10 gallon ascots"; i per tornar-nos a fer creure en la suor dels mitjos temps i per una portada d'impacte].

N'hi ha molts d'altres (THE DECEMBERISTS, THE SPINTO BAND, CALEXICO, M. WARD, GNARLS BARKLEY, LIARS, ARTIC MONKEYS, CALIPONE, SUBTLE, Scott WALKER, Josh ROUSE, Bob DYLAN, Tom WAITS, SPARKLEHORSE, BECK, Jarvis COCKER, Matt ELLIOT, APSE, CAT POWER, DOMINIQUE A, LAMBCHOP, Sufjan STEVENS, THE LONG BLONDES, Albert HAMMOND Jr, THE LONG WINTERS, THE TYDE, Fionn REGAN, THE PIPETTES, MIDLAKE, Robert POLLARD, CAMERA OBSCURA, HOT CHIP, CSS, BEIRUT, BORIS, BUILT TO SPILL, PERE UBU, Tom PETTY, QUASI...) però tan sols aquests 10 s'ho han merescut... o almenys això em sembla. Salut!!!

¡¡¡That's all folks!!!

... the rumors are true.

2006-12-12T23:24:00.000+01:00

Nova nit de música a Barcelona, en aquest cas el directe dels Yo la Tengo a l'Apolo (a una hora no massa normal). Els resultats? Genials... com sempre tractant-se del trio de Hoboken.

Tenen una predilecció l'Ira, la Georgia i en James en deixar-se caure amb més o menys freqüència per la ciutat de Barcelona i, si la memòria no em falla, en els darrers cinc anys han deixat sentir la seva música, com a mínim, en quatre ocasions a la ciutat: dos Primaveres i dos Apolos -l'anterior, per cert, compartint cartell amb Tortoise i Sea and Cake a l'abril del 2001-.

Aquesta vegada el pretext per oferir un altre dels seus genials directes va ser la presentació del seu nou àlbum "I'm not afraid of you and I will beat your ass" (Matador, 2006), però, tal com diem, aquesta va ser tan sols una excusa per posar en funcionament l'exquisita maquinària musical que amb tanta perfecció utilitzen.

Hi va haver moments per a tots els paladars i per a totes les orelles (tant les més joves com aquelles que els segueixen des dels vuitanta o els primers noranta). Obviament no va faltar l'obligat repàs dels temes més recents com l'insitent Pass the hatchet, I think I'm goodkind, el pseudo-funky Mr. Tough, la dolça Daphnia o el punk-rock accelerat de Watch out for me Ronnie. Però, com sempre fan els Yo la Tengo, les referències a la seva cada cop més extensa discografia, els van portar a repassar material d'àlbums anteriors i cançons que no esperavem escoltar després de vuit o deu (o vint anys) de ser enregistrades.

Durant la tarda nit de l'Apolo, van treure la pols de l'elèctric "Painful" (Matador, 1993) interpretant una versió acústica del seu clàssic Big day coming; van interrpetar majestuosament el cover dels Beat Happening Cast a shadow que podíem escoltar al "Genius and love" (Matador, 1996); Tom Courtenay i Blue line Swimger (aquesta darrera habitual en tots els concerts de la banda des de fa ja bastants anys) van suposar la quota obligada de temes procedents de "Electr-O-pura" (Matador, 1995); van convertir-se en una juke-box a petició d'una fan de primera línia a l'interpretar Sugarcube, acompanyant-la de Autumn Sweater i de Centre of gravity per tal de recordar les excel·lents vibracions del "I can hear the heart beating as one" (Matador, 2000). Finalment, també van caure temes dels seus darrers treballs, "And then nothing turned itself inside-out" (Matador, 2000) i "Summer sun" (Matador, 2003).

Tres bisos (un d'ells en to radicalment acústic); una versió del Better thinks dels Kinks i una altra de la pastelosa Ever lasting love i una interpretació a capella del You can have it all van posar novament el llistó de la banda pels núvols. Eternament adolescents, totalment propers al públic, expressament presentats com a músics amateurs i profundament respectuosos amb la tradició indie que representen, els Yo la Tengo van tornar a oferir una nit d'electricitat i calma en un local on ja havien interpretat (fa cinc anys) el seu millor directe a Barcelona

NOTA: Dues hores de concert que, tal com comentavem al sortir al carrer podria haver-se repetit amb la mateixa intensitat si haguessin triat un altre repertori, ja que, si alguna cosa bona tenen els Yo la Tengo, són CANÇONS (...i a més en tenen a dotzenes).

Ah, per cert, el llargarut "treintanyeru" amb americana de pana fosca que estava ubicat als peus d'en James cridant-lo constantment i que va tenir la barra de quedar-se el setlist podria fer un exercici d'altruisme i penjar-ne els títols, no?.

Menjar xinès i subfusells.

2006-11-26T22:40:00.000+01:00

Ahir a la nit (dissabte 25) vam poder veure al Razzmatazz 2 de Barcelona la que, possiblement, hagi estat la darrera actuació en directe de la banda manxega Surfin' Bichos; un grup que durant els darrers vuitanta i els primers noranta va escriure una de les pàgines més esquerpes, heterodoxes i personals del rock espanyol dels darrers vint anys.

Després de l'aperitiu (breu i complidor) dels britànics Brakes, l'escenari i el públic del Razzmatazz 2 va rebre amb grans dosis d'espectació el recital de Fernando Alfaro, Joaquin Pascual, Carlos Cuevas, José Manuel Mora i Isabel León. Faltaven pocs minuts per les deu de la nit quan van començar a sonar els primers acords de "Viaje de redención" tema que ha anat obrint els directes de Surfin' Bichos en les edicions del Festival Wintercase d'aquest novembre.

Sobre l'escenari va quedar clar que, tot i la timidesa inicial i una certa manca de condescencència amb el públic durant els primers temes, la banda podia guanyar-se els incondicionals a mesura que anava repassant el gruix del seu ja històric repertori. Alfaro encavalcava els temes cada cop amb més complicitat i simpatia i la tria del materisl de la seva discografia jugava descaradament a favor d'ells.

D'aquell primer "La luz de tus entrañas" (La fábrica magnética, 1989) van sonar temes ja clàssics com "Un perro feliz", "El rey del pegamento", "Aráñame con cariño", "Malaventuranzas", o el hit "Gente abollada" (que s'ha anat configurant com l'himne indiscutible dels seguidors més fidels del grup).

De l'àlbum "El fotógrafo del cielo" (Virus, 1991) van interpretar-ne la major part de la seva artilleria sonora: "Rifle de repetición", "Dulce mal trago", "Algún día será", "Que clase de animal" i "La oración del desierto" (que, si la memòria no em falla, va tancar el setlist abans del bis).

Sis temes van escollir els Surfin' Bichos del que per molts és el seu millor elapé, "Hermanos carnales" (Virus, 1992). Canonades com ara "Abrazo en un terremoto", "Hey Lázaro", "Efervescente", i el tram final amb "Hermanos carnales" i "Fuerte" (a banda de la inicial "Viaje de redención") formaven el gruix dels temes d'aquest disc.

Finalment, de l'àlbum "El amigo de las tormentas" (Virus, 1993) van interpretar-ne algus dels temes més emblemàtics: "El final de la quimera", "Si tengo que cambiar" i "Comida china y subfusiles".

Una nit memorable per recordar una banda que va enregistrar els seus treballs en un moment musicalment difícil: entre la decadència i la claudicació dels millors grups dels primers vuitanta (Derribos Arias, Paralisis Permanente, Polanski y el Ardor, 091...) i l'aleshores encara prematura eclosió de les bandes dels noranta (Los Planetas, El Inquilino Comunista, Penelope Trip, Beef...). En aquesta mena de desert en la creativitat musical "pàtria" dels vuitanta-noranta només bandes com Surfin' Bichos i algunes altres -ben poques, potser La Granja, Los Bichos, Cancer Moon i pocs més podrien fer-los companyia- van aconseguir esdevenir referents a tenir em compte. A base de digerir i assimilar influències que venien de fora -des dels Pixies a The Cure, de la Velvet a Hüsker Dü o de Soft Boys a Big Star- van aconseguir crear un llenguatge saturat de sinistrisme amargant i l'aridesa elèctrica de notable i original personalitat.

Ara, un cop finiquitats també els projectes CHUCO i MERCROMINA, ens resta estar atents a les aventures de CHATARRA, FERNANDO ALFARO Y LOS ALIENISTAS, TRAVOLTA i IS, una àmplia gamma d'experiments en marxa que expremeran l'encara bon suc de la família llangardaix.

Si voleu seguir-los d'aprop, deixeu-vos caure per la seva bitàgora. Val la pena!

Onze inicial.

2006-11-14T22:26:00.001+01:00

Ja hem matat el parentesi d'inactivitat i tornem amb una alineació de luxe capaç de menjar-se qualsevol torneig i preparada per embutxacar-se la champions musical de la temporada:

Porteria imbatible... ningú com ell sota els tres pals
(o eren les sis cordes?)

1. Howe GELB / 'Sno angel like you

Defensa valusosa, aparentment inofensiva però
efectiva per segar d'arrel qualsevol falsa promesa

2. Calexico / Feast of wire
3. Jason COLLET / Idols of exile
4. Neko CASE / Fox confessor brings the flood
5. Mica P. HINSON / ... and the opera circuit

Mitja enèrgica, efectiva i organitzadora del joc (musical?)
cap a qualsevol banda:

6. THE SPINTO BAND / Nice and nicely done
7. YO LA TENGO / I am not afraid of you...
8. TV ON THE RADIO / Return to the cookie mountain

Davantera accelerada i expansiva que apunta
a barraca i dispara letalment:

9. TAPES'N TAPES / The loon
10. DESTROYER / Destroyer's rubies
11. GNARLS BARKLEY / St. Elsewhere

[els nombres són els de l'esquena... o què us pensàveu???]

Psycho-labis Barrett.

2006-10-07T01:30:00.001+02:00

Després d'haver dedicat dos programes especials a la carrera discogràfica d'en Syd Barrett (i els primeríssims Pink Floyd), aquí us deixem 15 píndoles triades entre els fàrmacs de la seva farmaciola... glups, glups, glups!.

"Vegetable man" [single, 1967].
"Lucifer Sam" [from The piper at the gates of down, 1967].
"Octopus" (aka "Clowns and jugglers" [from The madcap laughs, 1970].
"Gigolo Aunt" [from Barrett, 1970].
"Arnold Lane" [single, 1967].
"Interstellar Overdrive" [from The piper at the gates of down, 1967].
"Baby lemonade" [from Barrett, 1970].
"Love you" [from The madcap laughs, 1970].
"Apples and oranges" [single, 1967].
"Terrapin" [from The madcap laughs, 1970].
"The gnome" [from The piper at the gates of down, 1967].
"Rats" [from Barrett, 1970].
"If it's in you" [from The madcap laughs, 1970].
"Effervescing elephant" [from Barrett, 1970].
"See Emily play" [single, 1967]

... qui s'anima a penjar les seves?

...from London (1.4)

2006-09-25T00:20:00.000+02:00

El cartell de la Rough Trade de Covent Garden (un altre clàssic de les tendes de discos de la ciutat, que comparteix espai amb la tenda de roba Slam City Skates) on totes les lliures són poques a l'hora d'adquirir noves referències per la teva col·lecció de vinils.

...de tant en tant, en el reduït espai de la botiga, s'hi poden veure actuacions en directe, com aquesta que vam enganxar de The Holloways, una banda teenager que practica un pop-rock efervescent i d'alta càrrega melòdica amb clares referències a l'actual revival post-punk i new wave de principis del vuitanta; qui sap si d'aquí uns mesos seran el nou hype de les illes?. Per a més informació deixeu-vos caure per la seva web clicant aquí.

...from London (1.3)

2006-09-24T02:37:00.000+02:00

Anem finalitzant les entrades estivals en clau fotogràfica. Aquestes dues instantànies immortalizen la façana de l'edifici i del terrat del número 3 de Savile Row, en altres paraules, els estudis de l'Apple de London on els Fab Four van celebrar el seu famós concert. Juraria que parlem de finals de gener de l'any 1969, en una humida i gèlida tarda d'hivern britànic.

Naturalment, la segona fotografia no és nostra -je, je, je- però ens serveix per certificar el simbolisme històric del lloc. Per aquells a qui no els vingui al cap, o per aquells altres que tinguin ganes de recordar, us penjo al final del post un valuós document sobre l'affaire Apple: la cara d'al·lucinació de les fans, els bobys sol·licitant l'aturada del concert, els veïns espectants per veure el que passava, les secretàries i els treballadors de l'Apple Co. gaudint del directe dels Beatles, els curiosos (barrejats amb George Martin i Derek Taylor) mirant-s'ho des del carrer, periodistes londinencs que cobrien la notícia, fotògrafs i indivudus de tot tipus intentant no predre's cap mena de detall. Com va dir en Paul uns anys més tard:

"Va ser força divertit. Al final però, el policia número 503 del Greater Westminster Council va pujar per la part del darrera del terrat i... crec que van desconnectar l'equip. Aquest va ser el final de la pel·lícula!!!".

Tardor'06.

2006-09-08T16:26:00.000+02:00

Comencem una temporada nova al Toc de Queda i aquí us pengem alguns dels continguts que conformaran els programes durant les properes setmanes de setembre, octubre i novembre. Esperem que us convenci i us ajudi a pair millor l'entrada a la tardor... (per cert, hi ha nou horari, dijous de 20'00 a 21'30 i diumenge de 21'00 a 22'30 -la reposició- al 99.8FM):

- Especial SYD BARRETT -

Aprofitant la malaurada notícia de la mort del britànic més psicòtic de Londres (tot i que feia anys que vivia en un "exili" voluntari aliè a qualsevol aventura musical) retrobarem els espectaculars i brutals enregistraments que Mr. Barrett en solitari, o bé els Pink Floyd que va capitanejar, van enregistrar entre finals dels seixanta i inicis dels setanta. Dos programes profundament àcids, saturats de continguts lisèrgics i notablement psicodèlics a través dels quals reviurem perles del tamany d'"Arnold Layne" (1967), "See Emily Play" (1967) o "Apples and Oranges" (1967); ens capbussarem en les històries del magistral primer treball dels PINK FLOYD, "The Pipper and the Gates of Dawn" (1967) i totes les xocolatines àcides que inclou; i passarem pel microscopi les bactèries verinoses dels àlbums que Barrett va editar en solitari: el primerenc "The madcap laughts" (1970), el personalíssim "Barrett" (1970) i el recopilatori "Opel" (1986-1972).

- Hoocked on classics? -

Seguint en la línia del que ja vam fer la temporada passada, anem recuperant petites joietes de la discoteca sobre les quals, per molt que passi el temps, encara es poden dir moltes coses (i se'n poden descobrir encara moltes més). Tenim ja alguna llisteta de "clàssics" del Toc de Queda que estem compilant, però si algú encara te algun dubte aquí us deixo alguns dels vinils que volem recuperar/escoltar durant aquesta temporada... aaaaagggg:

- A Certain Ratio: "Sextet" (1980)
- Todd RUNDGREN: "Something/Anything" (1972)
- The Smithereens: "Speciality for you" (1986)
- Ultravox: "Ha! Ha!, Ha!" (1977)
- XTC: "Drums and Wires" (1979)
- The FAll: "Live at the witch trials" (1979)
- Joni MITCHELL: "Blue" (1971)

... a banda dels que teniu ressenyats a la columna del costat en la nostra secció fixa (Wire, Young Marble Giants, Derribos Arias...)

- BEFORE-AFTER Bob DYLAN -

Un altre parell d'especials sobre tot allò que va influir a en Dylan abans de posar-se seriosament a escriure els seus primers temes. Escoltarem Sonny Terry and Brownie McGhee, Julia Lee, Lightnin'Hopkins, Muddy Waters, Karen Dalton, Richie Havens, Hank Williams, Cisco Houston, Big Bill Broonzy, Woody Guthrie, Thelonious Monk... tots ells citats pel propi Dylan com a fonts directes de la seva inspiració.

Però el joc no acaba aquí: i qui reconeix sense complexes la influència de Dylan en la seva música? La llista és llarga; nosaltres ho condensarem en un programa especial.

[A més, preparem també uns especials sobre els 25 anys de Punt 6 Camp (què sonava el 1981?), un monogràfic sobre els enregistrament d'en John Peel a la BBC, una entrevista en profunditat amb la millor banda de la nostra ciutat (és clar, els INQ) una visita musical al tandem Millenium-Sagittarius, moltes novetats, notícies, agendes de concerts, etc... Seguirem informant]

...from London (1.2)

2006-09-02T00:12:00.000+02:00

Resulta totalment obligada la visita als estudis d'Abbey Road on es van enregistrar (gairebé alhora) tres dels discos més significatius i emocionants de la segons meitat de la dècada dels seixanta.

Efectivament, amb pocs mesos de diferència instal·laven l'"artilleria musical" a Abbey Road els Pink Floyd (The People at the gates of down, 1967), The Pretty Things (SF Sorrow, 1968) i The Beatles (Abbey Road, 1969).

A banda per aquí han passat al llarg de les darreres dècades gent com The Shadows, The Hollies, Gerry and The Pacemakers, Elliott Smith o Radiohead. Valia la pena intentar-ho.

I aquí teniu la Meca del post-punk, la primera tenda Rough Trade (no confondre amb el segell, tot i que fa vint-i-cinc anys tenien bastants nexos en comú) oberta el 1982 al 130 de Talbot Road (a Portobello).

Gràcies a aquesta primera "tendeta" podem disfrutar encara avui d'enregistraments seminals i extremadament enèrgics dels primers anys vuitanta. Bandes de la cilindrada de The Fall, Stiff Little Fingers, Television Personalities, Mofungo, The Smiths, Delta 5, Metal Urbain, Cabaret Voltaire, Pere Ubu, Microdisney, Au Pairs, The Slits, The Raincoats, Lora Logic, Virgin Prunes, Swell MAps, Epic Soundtracks, Red Crayola, Wire o Young Marble Giants editaven o eren distribuïdes des d'aquest petit local londinenc... per no parlar de la quantitat d'il·lustres compradors de vinils que han degut veure les prestatgeries de la tenda al llarg dels anys!!!

First issue, big issue!

2006-08-24T23:45:00.000+02:00

Fa un parell de setmanes que s'ha publicat el primer àlbum dels INQ, una banda (la banda?) de Reus que en els darrers mesos ha demostrat reiteradament saber crèixer en totes direccions. En els seus últims directes ja s'olorava que la maquinària musical que estaven construint tindria un ressó i unes dimensions no massa freqüents en l'escena del pop-rock que estem acostumats a escoltar. I ara, un cop el disc és a les prestatgeries, no defrauden.

El disc d'INQ te tots aquells components que les orelles més agraïdes han sabut percebre durant dècades: hi ha murs d'electricitat descontrolada i confusa, hi ha puntejos refrescants i sinuosos amb textures de surf music i spaghetti western, hi ha l'atreviment i l'enèrgia de la millor tradició de l'indie nordamericà, hi ha un regust i un aroma a tradició sixtie que en cap cas desentona, hi ha la frescor i la gosadia de les bandes britàniques dels primeríssims vuitanta i també hi ha -tot i que menys- certa calma melòdica amb el segell de l'americana més genuïna. Sentint els INQ ens teletransportem a un territori sonor on conviuen petites porcions de The Dream Syndicate, Yo la Tengo, The Monochrome Set, XTC, The Velvet Undergroung o Gang of Four... Però totes aquestes referències nomès s'hi intueixen -aquí les virtuts dels nois- ja que saben barrejar de tal manera els ingredients que converteixen el resultat final en quelcom original, atractiu i estimulant.

Calen algunes mostres? La tensió creixent de "How sensitive", l'aridesa de l'obertura de "Toothy monster", l'atmosfera àcida de "Doomed", la cavalgada pop de "Angst under the red light" -no seria casual que es considerés el single del grup-, els bonics cors que obren "Craving for a time machine", la concloent i abrupta guitarra del final de "The end of complacency" o la calma acústica en to d'acomiadament del tema que clou l'elapé, "I hate the songs about people missing trains", són bons testimonis d'aquesta convivència de sons i influències que els INQ (em consta que molt bons gourmets musicals) han sabut cuinar amb autoria. Alguns detalls (puntejos, canvis de registre, arranjaments de clavicordi, carriló i piano, aturades i arrencades, jocs de veus...) apunten a unes molt bones maneres que, en directe, -em repeteixo- ja feia mesos que certificaven.

A més, l'àlbum, enregistrat a l'Audiomaier de Gràcia, l'ha llençat una discogràfica que -sembla- te intencions d'apostar fort durant els propers anys, Junk Records, on INQ comparteixen "despatxos" amb Underwater Tea Party, Melusa, Havalina Blu o els britànics Cosmic Rough Riders (entre altres).

Valen la pena i ens ho demostraran al Toc de Queda durant la propera temporada que estem a punt d'encetar.

Syd Barrett.

2006-08-15T00:07:00.000+02:00

1946-2006

... from London (1.1)

2006-08-09T13:41:00.000+02:00

En una visita a London aquest era un dels llocs de pelegrinatge obligatori... més encara si pensem que Mr. Ribas era el nostre cicerone. Si, la del pas de peatons també la tenim (però us haureu d'esperar una miqueta més).

...torna a ser el Caernarvon Castle de Camden (per si algú encara tenia dubtes).

... from London (1.0)

2006-08-09T00:11:00.000+02:00

Fa més d'un mes que no penjavem cap entrada en el blog del Toc de Queda... durant aquest temps hem pres el sol (poc), hem escoltat música (molta), hem llegit, hem fet panxeta i hem anat de viatge (si... la Berta també ha vingut). Pels més impacients aquí us penjo algunes instantènies de l'estiu

Una de les sales més emblemàtiques de Londres: l'Astoria, a Charing Cross en un moment de poca activitat... a finals de juliol. S'hi anunciaven les properes actuacions de The Cramps, My Morning Jacket, Porcupine Tree i Psychic Tv.

...i aquesta altra del Caernarvon Castle de Camden per on han passat els primers de la classe (des dels Clash als Ramones, o des de Jam a Buzzcocks). Al local (mig pub mig sala de concerts) hi ha centenars de fotografies que recorden TOTES aquestes bandes.

Here comes the summer (chapter two)

2006-06-17T19:49:00.000+02:00

Després de la insistència d'alguns de vosaltres (especialment la de dos personetes molt entranyables) i un cop havent-vos recordat que, per regla general, després del "one" acostuma a venir el "two", aquí va el segon capítol de la proposta.... Zenkiu pels suggeriments.

MOGWAI: "Summer (priority version)" [from Young team, 1997]
Mahalia JACKSON: "The green leaves the summer" [from In memoriam 1911-1972, 1963].
CANE 141: "Summerlong" [from Scene from 6 a.m., 1998].
R.E.M.: "Summer turns to high" [from Reveal, 2001].
HÜSKER DÜ: "Celebrated summer" [from New day rising, 1985].
Alex CHILTON: "Summeretime blues" (cover) [1975]
The DOORS: "Summer's almost gone" [from Waiting for the sun, 1968].
The BEACH BOYS: "Hot fun in the summertime" [from Summer in paradise, 1992].
THROWING MUSES: "Summer St." [from Red heaven, 1992].
Barry ADAMSON: "Saturn in the summertime" [from The murky world of..., 1999].
Eric MARIENTHAL: "Last day of summer" [from Easy street, 1997].
Los VALENDAS: "The summer of the jellyfishes" [from The summer of the jellyfishes, 1995].
Sarah VAUGHAN: "Summertime" [from ...sings George Gershwin vol.1, 1958]
BIKERIDE: "A summer song" [from Summer winners/summer losers, 2001]

... i encara n'aguardem algunes més a la nevera...
perquerefrejka

[seguim acceptant TOTES les propostes]

Bob Dylan / Chronicles

2006-06-17T19:27:00.000+02:00

Em va costar uns mesos, unes setmanes i unes quantes hores però finalment vaig fer el gest de llegir-me el "Cròniques" d'en Dylan que en el seu moment em regalà l'homo mierensis i que ara (definitivament) he enllestit... i he après mooooltes coses.

A banda del Newport Festival, les xiulades, la traició, Woddy GUTHRIE, el "Blowin' in the wind" i altres tòpics, el llibre t'endinsa cap a èpoques i situacions on no reconeixia en Dylan. Parla de la Guerra Civil Americana, de la tradició esquerrana americana, d'autors i intèrprets dels 50's i 60's (Roy ORBISON), Jodie REYNOLDS, Hank WILLIAMS...) i de les noves i velles glòries del folk (Dave VAN RONK, Cisco HOUSTON, Pete SEEGER...), dels tumultuosos seixanta.

Així que he recuperat els meus discos i cd's d'en Mr. Zimmerman...

"The freewheelin' Bob Dylan" [1963] ... en préstec de la Ribas Foundation Records.
"Bringing it all back home" [1965]
"Higway 61 revisited" [1965]
"Blonde on blonde" [1966]
"Nashville skyline" [1969] ... aquest en vinil
"Blood on the tracks" [1975] ... també en vinil
"Desire" [1976]

... i em disposo a capbussar-me un cop més en la seva increïble història sonora

Here comes the summer (chapter one).

2006-06-13T22:34:00.000+02:00

Oh, baby, baby, what can I do / You know you drive me crazy when I'm looking at you/ the summer is really here and it's time to come out / Time to discover what fun is about /.

Elvis COSTELLO: "The other side of summer" [from Mighty like a Rose, 1991].
Jonathan RICHMAN: "That summer feeling" [from Jonathan sings!, 1983].
LOVIN' SPOONFUL: "Summer in the city" [from Hums of the Lovin' Spoonful, 1966].
The DOORS: "Indian summer" [from Morrison Hotel, 1970].
LOVE: "Bummer in the summer" [from Forever Changes, 1968].
WILCO: "Summerteeth" [from Sumer teeth, 1999].
Nancy SINATRA / Lee HAZLEWOOD: "Summer wine" [from Nancy and Lee, 1968].
Benjamin BIOLAY: "Un ete sur la cote" [from Rose Kennedy, 2001].
YO LA TENGO: "The summer" [from Fakebook, 1990].
Chet BAKER: "Summertime" [from Chet in Paris (vol. 1), 1960].
WINTERBRIEF: "Suburban summer" [from Guitar guitar, 2001].
BADLY DRAWN BOY: "Summertime in wintertime" [from One plus one is one, 2004].
The UNDERTONES: "Here comes the summer" [from Here comes the summer, 1979].
BUFFALO TOM: "Summer" [from Sleepy eyed, 1995].
GIANT SAND: "Sounds of summer" [bonus from Chore of enchantment, 2000].
GRANDADDY: "Summer here kids" [from Under the western freeway, 1997].
The FLAMING LIPS: "It's summertime" [from Yoshimi battles the Pink Robots, 2002]

L'ordre és el de menys... l'important és refrescar-se

[s'accepten propostes]

Inq preparen debut

2006-06-03T12:14:00.000+02:00

Una de les notícies musicals d'aquest estiu serà la publicació -d'aquí unes setmanes- del primer artefacte sonor dels inq, la banda de pop-rock més cool a l'oest de l'autovia de Salou. Després d'un temps donant-se a conèixer per la nostra geografia, inq fan un bon salt endavant i apuntal·len un elapé on s'hi poden anar trobant totes les bones sensacions que transmetien en els seus directes.
Temes com "Angst under the red light", "Stupid lovers", "Monday 9:00 PM", "How sensitive" o "Doomed" conformen el gruix d'un material enregistrat als Audiomaier de Barcelona durant l'hivern del 2005 i... (hasta aquí puedo leer!!!).

Notícies, fotos, posts, dietes, mides, aficions, contactes, coeficients i transtorns psíquics i físics a the most wanted catalonian rock-band. Seguiu-los d'aprop, que la cosa val la pena.

Discs al MACBA

2006-06-03T11:56:00.000+02:00

Durant tot aquest estiu (de fet fins el 3 de setembre) es duu a terme a Barcelona (MACBA) una interessant, entretinguda, curiosa i divertida exposició sota el títol "Vinil. Discs i caràtules d'artistes".

L'exposició es divideix en diverses seccions que abasten des dels moviments d'avantguarda dels anys vint (com el dadaisme i el futurisme) fins als experiments sonors més recents, passant per moviments com Fluxus, el Nouveau Réalisme, l'art pop i l'art conceptual.

Dins al MACBA conviuen Hanne DARBOVEN, Jean DUBUFFET, Laurie ANDERSON, William BURROGHS, Allen GINSBERG, Beatles, Richard HAMILTON, Stones, Sonic Youth, Robert FRANK, Psychic TV, Velvet Undergorund, Roman OPALKA, The Residents, Talking Heads, Andy WARHOL...

Completa aquesta mostra una secció dedicada a les col·laboracions entre artistes i músics a l'Estat espanyol on es veu el treball de molta gent i algunes de les millors portades del rock nacional.

Canadian souvenirs (3)

2006-05-19T23:19:00.000+02:00

Un cop feta l'escapada d'urgència a Brisbane retornem amb la tercera entrega (i penúltima) dels monogràfics dedicats a la música que s'elabora, s'envasa i es comercialitza des del Canadà. Sense colorants, conservants ni edulcorants: rock ecològic, synth-pop amb D.O., electrònica macrobiòtica, pop orquestrat, folk atmosfèric i post-rock casolà... Here comes the (canadian) summer!!!.

La tercera entrega dels monogràfics canadencs la iniciarem amb el rock estomacal de THE CONSTANTINES, un quintet suós i narcòtic que és un dels fitxatges emblemàtics dels darrers anys del seglell Sub Pop (que, tot i tenir la seva seu a Seattle, no deixa de vigilar tot allò que arriba de més enllà de la frontera). Temes com "Arizona" (2001), "Nightime/Anytime (It's alright)", "On to you" -ambdós del fenomenal "Shine a light" (Sub Pop, 2003)- o "Love in a fear" (2005) ens demostraran els motius pels quals la banda de Bry WEBB i Steve LAMRKE ha estat un dels grans reserves del rock dels darrers anys.

Des de Vancouver HOT HOT HEAT també han parit tres elapés monumantals replets d'un synth-pop que res te a envenjar a The Faint o als fenomenals XTC. Temes com "Bandages" o "Get in or get out" ens tornaran a traslladar a la contundència del punk colorista i sintetitzat de l'aclamat "Make up the breakdown" (Sub Pop, 2002).

La representació electrònica d'avui ens arribarà de la ma de dos projectes lisèrgics: JUNIOR BOYS i DEADBEAT... Naturalment a Ontario també s'hi venen artilugis electrònicsi gent com Jeremy GREENSPAN, Johnny DARK i Scott MONTEITH saben exprème'ls fins a treure absolutament la darrera gota del millor suc digital. Dos temes ens ho confirmen: "High come down" (dels primers) i "Texas tea" del segon.

Les bandes multitudinàries semblen una constant al Canadà... tot i que ells prefereixen parlar de col·lectius. Si fa poc parlavem de SOCIAL BROKEN SCENE, avui toca el torn de dos altres comunes: THE DEARS i THE HIDDEN CAMERAS. Tant uns com altres han fet molt bons elapés els darrers anys però nosaltres ens quedarem amb el "No cities left" (SpinArt, 2001) dels de Montreal, i "The Smell of our own" (Rough Trade, 2003) de la banda de Joel GIBB (Quin disc!!!).

La representant del folk atmosfèric canadenc (la reencarnació de Joni MITCHELL???) es diu Tamara WILLIAMSON, una songwriter amb mitja dotzena de discos a les seves espatlles que ara ens presenta "The Boat" (Ocean Music, 2006). "The story" o "A drink" són petits estels dins la constel·lació de la Williamson.

I, parlant de Constellation, també escoltarem els inclassificables GODSPEED YOU! BLACK EMPEREOR, el directori més freaky de Montreal, que algú ha qualificat com la banda més important del post-rock amb TORTOISE i MOGWAI i d'on han anat apareixent múltiples ramificacions que mereixerien un programa a banda (A SILVER MT. ZION, 1-SPEED BIKE, FLY PAN AM, SOFA...)

Així acabem per avui... ens queda un quart monogràfic, en aquest cas dedicat als fills il·lustres del rock canadenc dels 60's, 70's, 80's i primers 90's (si, si, Neil YOUNG, Martha and the MUFFINS, Cowboy JUNKIES, PERNICE BROTHERS, THE BAND...). Aquest serà el fi de festa per als més nostàlgics abans de les vacances d'estiu.

The Go-Betweens (1979-2006)

2006-05-16T22:50:00.000+02:00

Definitivament ja no tornarem a escoltar temes nous d'aquests magnífic tandem de Brisbane. Com a cloenda aquí us deixo 15 moments especials i emotius de la seva magnífica discografia: s'ho mereixen!

"Hammer the hammer" (1982)
"Lee Remick" (1977)
"Cattle and cane" (1983)
"River of money" (1984)
"People say" (1979)
"Head full of steam" (1986)
"Bachelor kisses" (1984)
"Right here" (1987)
"Spring rain" (1986)
"Surfin magazine" (2000)
"I need two heads" (1980)
"Man O'Sand to girl O'sea" (1983)
"Streets of your town" (1988)
"Going blind" (2000)
"Finding you" (2005)

Grant McLennan

2006-05-09T18:44:00.000+02:00

1958-2006

Canadian souvenirs (2)

2006-04-30T19:43:00.000+02:00

Després de dies d'innactivitat, retornem amb les postals del Canadà: ara amb la gran família del porno de Vancouver.

El segon programa d'aquesta sèrie de monogràfics dedecats a l'escena actual del pop-rock canadenc el dediquem a la saga NEW PORNOGRAPHERS dels quals escoltarem molta música dels seus tres magnífics elapés: "Mass Romantic" (Mint, 2000), "Electric version" (Mint, 2003) i "Twin cinema" (Mint, 2005). Encara he de conèixer algú a qui hagi decebut aquest combo de Vancouver. Si encara noels coneixeu feu una ullada a la web i escolteu temes com "Mass Romantic", "Letter from an occupant", "The end of medicine", "When I was baby" o "It's only divine right"... ja me'n direu alguna cosa!!!

Però un dels origens la banda cal cercar-lo en una formació anterior anomenada ZUMPANO, a la qual Sub Pop va editar els dos elapés que van enregistrar en el seu moment: Look what the rookie did" (Sub Pop, 1995) i "Goin'through changes" (Sub Pop, 1996). Ambdós tenen tot allò que va traspassar-se als New Pornographers, però ho tenen encara en brut. De fet, Zumpano po considerar-se la banda adolescent d'en Carl Newman, i això es nota.

Completarem aquest Toc de Queda amb les altres tres formacions satèl·lit de la banda de Vancouver: els excel·lents DESTROYER (el projecte orquestrat i barroc del pornògraf Dan BEJAR) que acaben d'editar, via Merge records, un elapé estratosfèric anomenat "Destroyer's rubies"; la notable proposta en solitari d'A.C. NEWMAN; i, per acabar, les paranoies rockistico-esboixarrades d'en John Collins (un altre pornògraf de luxe) sota el nom de THE EVAPORATORS, dels qui us adjuntem una foto en aquest post (recordeu els Revillos?... doncs per l'estil)

PD: ... i estem preparant el capítol 3: Hot Hot Heat, The Constantines, The Russian Futurists, The Hidden Cameras, Barenaked Ladies, Junior Boys, Tamara Williamson...

Canadian souvenirs (1)

2006-04-11T19:51:00.000+02:00

Des de fa temps volíem dedicar una sèrie d'espais al rock canadenc (mireu l'historial del blog del mes d'octubre) així que, finalment, ens hi posem. Iniciem aquesta setmana una sèrie de programes especials que tenen com a nexe comú la policia muntada, el muskeg i en John Cabot. Toronto, Montreal i Vancouver en són els centres neuràlgics.

El primer artista, i l'encarregat d'encetar els monogràfics, serà en Jason COLLETT (alhora guitarra dels BROKEN SOCIAL SCENE), qui acaba de publicar «Idols of exile» (Arts & Crafts, 2006). Tot i ser aquest el seu segon disc, podríem dir que és el primer conceptualment parlant, ja que el seu treball anterior recopilava tota una col·lecció de cançons disperses i primerenques sense massa connexions entre elles. El que fa aquest xicot és pop-rock de gran octanatge emotiu, com ho demostren «Fire», «Feral republic», «Almost summer» o la genial «Hangover days».

Els segons que ens ocuparan part del nostre temps són els citats BROKEN SOCIAL SCENE, multibanda de Toronto (més de 10 membres!!!) que acaben d'editar un homònim doble àlbum de fàcil localització a casa nostra (ho distribueix Sinnamon Records), a l'igual que els seus elapés anteriors («Feel good lost» del 2001 i «You forgot it in people» del 2002, distribuïts aquí per Houston Party Records). Són la raó de ser d'Arts & Crafts (el segell que aglutina l'escena de Toronto), la banda a partir de la qual existeixen les demés o la gallina a partir de la qual va aparèixer el primer ou (o era al revés?). Amb temes com «7/4 (Shoreline)» en demostren els motius.

Seguint amb l'escuderia d'Arts & Crafts escoltarem cançons de la talla de «Your ex-lover is dead», «Ageless beauty» o «Calendari girl» de l'últim treball (el tercer) dels magnífics THE STARS, un quartet del qual -esperem- se'n sentirà a parlar. També són de Toronto i, curiosament, el seu darrer treball, «Set yourself on fire» (Arts & Crafts, 2005), te diferent portada ja sigui l'edició original americana (més light) o la reedició europea (molt més suggerent). Indie-rock amb totes les grans virtuts que es poden demanar al indie-rock.

I finalment, en aquesta primera entrega dels "Canadian souvenirs" escoltarem temes dels brillants THE ARCADE FIRE, la banda del Quebec que va aconseguir deixar-nos bocabadats l'any passat (amb el vist i plau d'en Sufjan STEVENS) i que va ser portada de gairebé totes les revistes musicals del planeta que mereixin aquest nom (no se si del Super Pop ho van arribar a ser o no). Repassarem les grans bombes rítmiques del "Funeral" i escoltarem "artilleria pesada" previously unreleased.

... i, properament, cap a Vancouver a la recerca de la saga THE NEW PORNOGRAPHERS, ZUMPANO, A.C. NEWMAN, DESTROYER...

Batiskafo Katiuscas

2006-04-05T22:27:00.000+02:00

Batiskafo monoplaça, es teu focus a s'abisme
de ses aigües insondables, només tu les averigües.
Batiskafo socialista, redactant informe tràgic:
"camarada maquinista a Institut Oceanogràfic".
Batiskafo solitari dus un ruting planetari

Batiskafo socialista redactant informe tràgic:
"catedràtic Yuri Puscas a Institut Oceanogràfic".
Batiskafo katiuskas fas un atlas visionari

(Joan Miquel Oliver, 2006)

Tdqvinilsocults 1.0

2006-04-05T11:18:00.000+02:00

Tal com ja vam dir fa unes setmanes (a propòsit del llibre d'en Juan Vitoria), al Toc de Queda ens proposem fer una sèrie de programes per tal de reivindicar petites joies de la història del pop-rock de les darreres dècades (alguns "incunables", delicatessen viníliques, goigs de la Mare de Deu o infumables edicions d'ahir i avui ).

Només són discos un tant especials, alguns pel que van significar en el seu moment, altres pel que van significar per a nosaltres, un tercer grup per les portes (o les comportes) que van obrir en quant a sonoritats, formes, matissos, textures i propostes, finalment també hi ha els que ens ha donat la gana recuperar, reivindicar i tornar a escoltar una vegada més.
Potser alguns d'ells han passat una miqueta desapercebuts per molta (massa?) gent. Aquesta setmana hem encetat aquesta sèrie de programes amb el tracklist següent (esperem que sigui del vostre grat i potser -només potser- que serveixi per descobrir alguna banda):

[Nota: les cançons no tenen perquè ser les millors de cada elapé; a vegades és el tema que més ens agrada, el que més ens ha atret en aquell moment o, senzillament, el que ens ha donat la gana...]

1) GIANT SAND / Chore of Enchantment, Thrill Jockey, 2000
Temes punxats: "Overture" + " (Well) dusted (for the millenium)" + Shiver"

2) THE TEARDROP EXPLODES / Kilimanjaro. Zoo 1980
Temes punxats: "Treason" + "Poppies in the field"

3) VIOLENT FEMMES / Violent Femmes, Slash, 1982
Temes punxats: "Prove my love" + Good feeling"

4) CAPTAIN BEEFHEART / Safe as Milk, Buddah Records, 1967
Temes punxats: "I'm glad" + "Sure'nuff'n yes, I do"

5) NEIL YOUNG / On the beach, Reprise, 1974
Temes punxats: "Motion pictures" + "Walk on"

6) THE SOFT BOYS / A Can of bees, Two Crabs, 1979
Temes punxats: "The pigwater" + "Human music"

7) THE BEAT / The Beat, Sony, 1979
Temes punxats: "Work-a-day world" + "Rock'n'roll girl"

8) SAINT ETIENNE / Foxset Alpha, Heavenly, 1991
Temes punxats: "This is radio Etienne" + "Only love can break yor heart" + "Wilson"

Preparats per a la segona entrega? [Estem oberts a les vostres propostes]

Famosos amb el Toc de Queda (2).

2006-03-19T22:06:00.000+01:00

Ho sabíem, Albert... un "tio" com tu no podia conformar-se amb els Coldplay, els Franz Ferdinand, els Strokes o la Björk...

Si fa unes setmanes era en Mazinger Z el nostre oient secret, aquets dies hem pogut recuperar dels arxius fotogràfics de la Universitat de Löreine-Turingia aquest document (gràcies a la col·laboració del professor Schuppetengrosse -vegeu blogs amics-) que demostra l'interès d'una de les ments més imaginatives del segle XX pels programes de terror musical.

Com diuen les nostres falques... una experiència psicotròpica? la deixalleria del pop? 90 minuts de risc? Ah...?

Blokes on 45

2006-03-12T22:59:00.000+01:00

Hem recuperat els primers temes dels fenomenals Orange Juice i, la veritat, després de tants anys, és totalment increïble comprobar la frescor amb la que sonen. Una gran banda, és clar que si.

Domino Records va editar durant el 2005 l'àlbum "Orange Juice. The Glasgow School", una magistral recopilació dels temes de difícil localització dels escocesos.

En el recopilatori, a banda d'un llibret suculent amb molta informació sobre cada tema, s'inclouen els quatre primers 45rpm de la banda: "Falling and laughing" (1980), "Blue boy" (1980), "Simply thrilled honey" (1980) i "Poor old soul (part one)" (1981) -amb les seves corresponents cares B-, l'elapé que van grabar per Postcard el 1981 -però que no va veure la llum fins a principis dels noranta per motius legals-, el tema "Blokes on 45" (paròdia del hit "Stars on 45" i alhora utilitzat com a "sampler" dels singles de la banda) i l'inèdit "I don't care" (enregistrada quan els Juice encara es deien Nu-Sonics, quan encara eren punkis i quan encara l'Edwin Collins i el James Kirk no havien estat tocats pel soul).

F-E-L-I-C-I-T-Y

Covers'n'lovers and bellyaches...

2006-03-11T22:59:00.000+01:00

Navegant sense una destinació concreta hem localitzat www.317x.com on es poden veure portades de vinils dels quaranta, conquanta i seixanta. Està feta per un personatge anomenat Mark que sembla residir a la capital dels EUA i que, ben segur, és una mena de fonamentalista del vinil amb sonoritats retro.
Maaaaammmmmmmmboooo, arrrrrr.

Podem gaudir de veure (i recuperar) les portades dels "discos" de gent com ara Walter Wanderley, Henry Mancini, Lalo Schifrin, Pete Rugolo, Pérez Prado, Hugo Montenegro, Claudine Longet, Xavier Cugat o Les Baxter. A banda, els links que es recomanen també són de categoria (molt, molt cools; sobretot el primer, dedicat al "King Kini's Club Velvet").

Colors pastel, easy-listening, formes, groove, latin jazz, grafisme dels cinquanta, prehistòria pop, exotisme, cockteleria canibal, smokings amb soda... Tot un luxe, de veritat!

Records & books...

2006-03-02T00:07:00.000+01:00

Acabem de rebre un bonic regal d'aniversari... el llibre de Juan Vitoria "Discos Ocultos: 350 obras maestras de la música contemporanea por descubrir" (Avant press, 2005) i hem decidit que també hi volem dir la nostra.

Si has seguit darrerament el Toc de Queda segurament has escoltat el programa que van fer aprofitant l'edició d'aquest llibre.

Es tractava de quelcom ben senzill: amb l'excusa del llibre d'en Vitoria van repescar alguns dels discos que cita i ens vam passar l'hora escoltant "melodies entranyables":

BELLE & SEBASTIAN: "Me and the major" (1996)
GANG OF FOUR: "Return the gift" (1979)
GALAXIE 500: "When will you come home" (1989)
CALEXICO: "Minas de cobre" (1998)
Françoise HARDY: "Le temps de l'amour" (1962)
THE FEELIES: "Fa ce la" (1980)
THE FALL: "C.R.E.E.P." (1984)
Lloyd Cole and THE COMMOTIONS: "Perfect skin" (1984)
ROCKPILE: "Pet you and hold you" (1980)
HEAVEN 17: "Penthouse and pavement" (1981)
YO LA TENGO: "Big day coming" (1993)
IT'S IMMATERIAL: "Space" (1986)
LUNA: "Great Jones street" (1994)
OS MUTANTES: "Bat Macumba" (1968)
DEVO: "Mongoloid" (1978)
BAUHAUS: "Hair of the dog" (1981)
YOUNG MARBLE GIANTS: "Music for evenings" (1979)
PAVEMENT: "Gold soundz" (1994)
THE JAZZ BUTCHER: "Just like Betty Page" (1984)
MY BLOODY VALENTINE: "Come in alone" (1991)
Elliott SMITH: "Pounch and Judy" (1997)
TEENAGE FANCLUB: "What you do to me" (1991)
THE CRAMPS: "Goo goo much" (1981)
FLESHTONES: "Let's see the sun" (1982)

... així doncs, ara ens toca a nosaltres i d'aquí poc amenacem en torturar-vos amb una selecció dels nostres "discos ocults" (uuumm ja ens freguem les mans només de pensar-hi). Òbviament acceptem suggeriments (altra cosa és que els tinguem en compte, no? je, je, je).